Mor l'assassí Charles Manson als 83 anys

Charles Manson, un dels criminals més famosos del segle XX, va morir aquest dilluns als 83 anys en un hospital de Califòrnia (EUA), va informar la germana d’una de les seues víctimes al portal TMZ. Manson va esgarrifar els EUA l’agost de 1969 amb una sagnant espiral de violència en la qual ell i els seguidors de la seua secta, coneguts com "la família Manson", van assassinar set persones per provocar una guerra racial. Aquells crims van commocionar la societat nord-americana i van marcar simbòlicament un punt i a part en la contracultura dels anys 60 i el moviment hippy.

Entre els assassinats figurava l’actriu Sharon Tate, que estava a punt de donar a llum el seu primer fill, fruit de la seua relació amb el director Roman Polanski.

Els assassins van utilitzar la sang de les seues víctimes per escriure missatges a les parets, mentre seguien les instruccions que creien escoltar a la cançó "Helter Skelter", obra de The Beatles.

Manson sumava centenars de sancions per mal comportament a la presó, on també es va gravar a l’entrecella un tatuatge en forma d’una creu gammada.

L’assassí en sèrie va morir en un hospital de la localitat de Bakersfield, va explicar a TMZ la germana de la pròpia Tate després de rebre una trucada d’oficials de Corcoran State, la presó on romania tancat Manson, que va ser condemnat el 1971 pel seu paper en l’organització i planificació dels assassinats perpetrats pels seus seguidors.

Manson va ser sentenciat a morir a la cambra de gas el 1971. La pena capital va ser commutada a cadena perpètua després que els tribunals declaressin inconstitucional castigar amb la mort els reclusos en l’estat de Califòrnia. Després de set anys a la presó va ser declarat elegible per obtenir la llibertat condicional, però li va ser repetidament denegada després que autoritats concloguessin que era un pres encara molt perillós.

En els últims 20 anys, Manson sempre es va negar a comparèixer en les seues vistes per a la llibertat condicional i en una entrevista concedida a Vanity Fair el 2011 es va descriure com un home "mesquí, brut, malfactor i dolent" i va assegurar que va ser condemnat per "ser la voluntat de Déu".

En un reportatge publicat el 1970 per la revista Rolling Stone sobre els assassinats perpetrats per "La família", se li va considerar llavors "l’home viu més perillós". Leslie Van Houten, la membre més jove d’aquest clan, va explicar en el seu moment que Manson els havia "rentat el cervell" amb sexe, LSD, lectures constants de passatges de la Bíblia, repetides escoltes del disc "White Album", de The Beatles, i altres textos sobre el seu desig de llançar una revolució.

El juliol passat es va donar a conèixer que la pròxima pel·lícula de Quentin Tarantino girarà entorn de la figura de Manson i els assassinats dels seus fanàtics seguidors a Califòrnia.