El Congrés dóna llum verda al nou concert econòmic i a la quota basca, de 1.300 milions

El ple del Congrés dels Diputats va aprovar ahir la modificació del concert econòmic basc i la nova metodologia d’assenyalament de la quota per als pròxims cinc anys, fixats en 1.300 milions d’euros anuals, a pesar que les dos normes van rebre més vots en contra que mai. I és que l’aprovació d’aquest finançament especial per a Euskadi és el resultat de la negociació entre el PP i el PNB per desbloquejar els pressupostos de l’Estat del 2018. En total, els 292 vots de suport van contrastar amb els 36 en contra de Ciutadans i Compromís, al considerar les regulacions que privilegien el País Basc en relació amb la resta de les comunitats autònomes.

El Govern central, representat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar les dos mesures perquè són “fruit del diàleg” amb les institucions basques, que recuperen l’acord després de deu anys de desavinences. D’altra banda, els més de 1.000 milions d’euros anuals responen al fet que els ciutadans bascos “contribueixen com els altres a finançar els serveis públics, fins i tot més, perquè tenen uns impostos més alts”.

La llei de la quota basca per als anys 2017-2021 fixa la quota del que la comunitat ha de pagar a l’Estat per les competències no transferides i els serveis comuns (defensa i infraestructures, entre d’altres). Tot i així, el que realment acabarà pagant el País Basc variarà en funció dels descomptes que s’apliquin per diferents conceptes, que no seran els mateixos d’un any per l’altre. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va censurar al Congrés l’aprovació d’aquestes mesures, que va qualificar de “cuponazo” i “manipulació política”.

“La Constitució no permet la discriminació econòmica dels ciutadans pels territoris on viuen”, va afirmar Rivera, que va reiterar que “el cuponazo és un privilegi que no respon a un càlcul tècnic, sinó a una manipulació política”. Així mateix, el líder de Ciutadans també va criticar la tramitació exprés de les lleis. “Per què no és urgent pensar en les altres comunitats i només és urgent pensar en l’acord amb el País Basc?”, va preguntar.

Arribats a aquest punt, Cristóbal Montoro va replicar a Rivera per demanar-li respecte a l’hora d’exposar les seues diferències polítiques, “més enllà d’epítets i qualificatius”, i va emmarcar el seu dur to a la campanya electoral del pròxim 21 de desembre.

“No treballem per a això. Quina manera d’afavorir l’entesa en aquesta Cambra”, va concloure el ministre, alhora que acusava Rivera de voler “portar a l’enfrontament els espanyols”.

Així mateix, des de Galícia, el cap de l’Executiu gallec i líder del PPdeG, Alberto Núñez Feijóo, va defensar que ell no discuteix el concert basc, que es tracta d’“un precepte constitucional”, però va manifestar la convicció que “la quantia, és a dir, la quota” hauria de ser “explicada” en rigorós detall pel Govern central que dirigeix Mariano Rajoy a la resta dels presidents autonòmics.

L’aprovació de la quota basca evidencia les diferències respecte al finançament autonòmic, ja que des del PSOE apressen el Govern central perquè presenti un nou sistema autonòmic per a aquest any. En aquest sentit, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va reiterar ahir que fins al gener no es començarà a parlar dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018 i que “s’ha d’anar pas a pas”. El sistema de finançament autonòmic que defensa el PSOE segueix incloent Catalunya dins el règim general, que regeix per a tots els territoris amb l’única excepció de País Basc i Navarra i, segons la presidenta andalusa, Susana Díaz, Rajoy té la “responsabilitat” que “surtin els comptes” per a aquest nou model: “Si ha de posar més recursos, que els ha de posar, caldrà fer-ho”, va afirmar Díaz.

Segons Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, les comunitats forals haurien d’aportar al fons de solidaritat derivat del nou sistema de finançament autonòmic. “Les comunitats forals han d’aportar al fons de solidaritat que ha de tenir el nou sistema, que ha de garantir l’equitat i la igualtat entre els ciutadans, així com la seguretat dels territoris”, va subratllar Puig, que considera que no és possible que la seua comunitat aporti al sistema estant “empobrida”, mentre que d’altres no ho fan.

D’aquesta manera, Puig demana suport als grups parlamentaris amb representació a les Corts perquè se sumin a una declaració institucional en la qual s’exigeixi al Govern central “que compleixi el seu compromís de la Conferència de Presidents, perquè abans que acabi el 2017 hi hagi un nou model de finançament”.

Per la seua banda, el coordinador del PDeCAT, Jordi Xuclà, va afirmar que amb el finançament autonòmic no es tapa la realitat catalana. “Si Montoro vol fer un soliloqui amb si mateix sobre finançament autonòmic...”, va ironitzar en aquest sentit Xuclà, que va insistir a instar l’Executiu espanyol a respectar els resultats de les eleccions autonòmiques.

Els líders polítics critiquen la decisió del CongrésEl lehendakari, Iñigo Urkullu, va agrair ahir a través de les xarxes socials el suport obtingut pel Congrés a les lleis econòmiques de la seua comunitat, mesures que també van despertar una al·luvió de crítiques des de diferents comunitats, com ara la del portaveu d’Izquierda Unida al Parlament asturià, Gaspar Llamazares, que va avançar ahir que el seu grup proposarà a la Cambra autonòmica que recorri la quota basca davant del Tribunal Constitucional, ja que considera que “en aquest moment de discussió, el nou model de finançament és discriminatori i enrareix l’ambient per arribar a un acord necessari”.