El Suprem dirigirà totes les causes contra el Govern i els líders d’ANC i Òmnium Cultural

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit assumir la investigació oberta a l’Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, els tretze exconsellers del Govern cessats i els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per possibles delictes de rebel·lió, sedició i malversació en el procés independentista. D’aquesta manera, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela només seguirà investigant a partir d’ara l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendenta Teresa Laplana, i altres membres del Govern de la Generalitat de categoria inferior si fossin imputats en el futur. En una interlocutòria, el magistrat acorda que la causa es mantingui dividida, però atreu la investigació de Lamela apel·lant a un criteri de connexió entre les actuacions dels membres de la Mesa del Parlament que ja investiga i les del Govern de Puigdemont i els president d’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament.

Llarena investigarà a partir d’ara vint-i-dos persones, de les quals únicament estan aforades els cinc membres de la diputació permanent del Parlament que es troben en llibertat sota fiança, inclosa Carme Forcadell. Ho farà conscient que els aforaments canviaran després de les eleccions del dia 21 de desembre i mentre que uns perdran aquesta protecció, d’altres l’adquiriran, però Llarena considera que això no influeix en la decisió.

Llarena assumeix que després del 21-D alguns acusats perdran l’aforament i d’altres l’adquiriran

Llarena ha seguit un criteri diferent tant del de Lamela, que volia que tota la causa fos junta, com del de la Fiscalia, que advocava perquè l’Audiència només portés els no aforats. Segons el seu parer, l’actuació del Parlament, del Govern i dels Jordis ha d’instruir-se de forma conjunta i posa com a exemple que el delicte de rebel·lió és “plurisubjectiu”, és a dir, que hi participa una pluralitat de persones i per aquest motiu requereix la “intervenció coordinada de tots ells”.

Basa aquesta decisió en el fet que la doctrina del Tribunal Suprem estableix que pot investigar no aforats només quan “s’apreciï una connexió material inescindible amb els fets investigats a les persones aforades”, cosa que es dóna en aquest cas. Per la seua banda, la defensa del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i dels exconsellers Carles Mundó (Justícia), Raül Romeva (Exteriors) i Dolors Bassa (Treball) reclamarà al Tribunal Suprem la llibertat dels detinguts, una vegada que Llarena ha decidit acumular en aquest tribunal les causes.

Per la seua part, les defenses dels consellers Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori) i del líder de l’ANC, Jordi Sànchez, preveuen esperar a veure si el magistrat cita d’ofici a declarar els detinguts abans de valorar si sol·liciten que els cridi per comparèixer.