Junqueras accepta el 155 i promet al Suprem actuar des del "diàleg i la negociació"

L’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els tres exconsellers d’ERC empresonats insisteixen davant del Tribunal Suprem (TS) en què "van acceptar i accepten" l’article 155 i es comprometen a actuar "per les vies del diàleg i la negociació", en una lectura "àmplia" de la Constitució. La defensa dels exconsellers d’ERC ha presentat avui un escrit davant del jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena, que investiga el Govern cessat per rebel·lió, en el qual demanen que els citi a declarar i els deixi en llibertat, adduint que tenen dret a participar en la campanya del 21D sense que el seu empresonament "estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític".

En el seu escrit, a què ha tingut accés Efe, la defensa demana al magistrat que tingui en compte que els quatre exconsellers concorren en les llistes d’ERC per a les pròximes eleccions autonòmiques, un "nou element" que, recorda, no va poder valorar la jutgessa de la Audiencia Nacional Carmen Lamela quan els va enviar a presó preventiva el passat 2 de novembre.

Els advocats dels exconsellers, també els del PDeCAT, i dels líders de les entitats sobiranistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han sol·licitat tornar a declarar, davant del nou escenari obert després que la causa contra el Govern l’hagi assumit el jutge Pablo Llarena, que el passat 9 de novembre va deixar en llibertat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que aquesta renunciés a la via unilateral a la independència.

En el seu escrit, l’advocat Andreu Van den Eynde apunta que el tractament que es va donar a Forcadell i els membres de la Taula de JxS "no té per què constituir una guia exacta" per als exconsellers d’ERC, però "sí que és exemple de la filosofia que ha d’imperar en el judici de proporcionalitat judicial".

Els exconsellers d’ERC, que la setmana passada van assumir en un recurs davant de l’Audiència Nacional els efectes del 155 però sense acatar-lo expressament, insisteixen ara que "van acceptar i accepten" l’aplicació d’aquest article de la Constitució "en els termes que va autoritzar el Senat i va aprovar el Consell de Ministres". "Ho han fet des de la més profunda discrepància política i jurídica", aclareix el recurs, que recalca que els exconsellers "no renuncien a les seues conviccions polítiques", sinó que emmarquen el seu projecte en "una lectura àmplia, progressista i extensiva" de la Constitució que, "mitjançant la negociació i el diàleg, permeti posar en mans de la ciutadania" la decisió sobre el futur de Catalunya.

Després de recordar que ara no ocupen "posicions de poder institucional que els permetin prendre decisions susceptibles de generar un risc de reiteració delictiva", els exconsellers precisen que "estan fermament compromesos a canalitzar la seua actuació per les vies del diàleg i la negociació", en el cas que en un futur tornin a tenir responsabilitats públiques.

L’escrit destaca que els investigats Oriol Junqueras, Carles Mundó, Dolors Bassa i Raül Romeva van acudir a declarar davant de l’Audiència Nacional "ja com a exconsellers", malgrat "ostentar legítimament i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya.

Els exconsellers, afegeix la defensa, van cessar en les seues responsabilitats públiques i van optar per "assumir el repte electoral fixat pel Govern d’Espanya", no com a "estratègia defensiva, sinó com una decisió personal". Els advocats demanen a Llarena que els exconsellers tornin a declarar "en la mesura que això serveixi per ratificar els termes de la seua voluntat futura", encara que sense entrar a discutir el fons de la imputació pels delictes rebel·lió, sedició i malversació que se’ls acusa.

Un altre dels arguments esgrimits per la defensa és que els exconsellers tenen dret a participar en la campanya electoral i a exercir la representació política dels ciutadans si resultessin escollits.

Així mateix, exigeixen que es garanteixi la "neutralitat" en el tractament de tots els candidats a la campanya i subratllen que els exconsellers, "malgrat tenir el deure de suportar la crítica, tenen així mateix el dret que es respecti la seua reputació i que la seua imatge sigui tractada de tal manera que no s’influeixi en el procés electoral ni s’estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític".

"Així mateix, els processos electorals han de discórrer amb escrupolós respecte a la igualtat d’armes i al fair play, perquè la ciutadania pugui accedir en igualtat de condicions a les propostes dels candidats, objectiu aquest que forma part dels principis democràtics que inspiren el text constitucional", agrega l’escrit.

Els advocats descarten també que existeixi risc de fuga dels investigat, tenint en compte que van comparèixer davant de l’Audiència Nacional quan se’ls va citar, "malgrat l’altíssim risc de detenció i fins i tot de presó provisional (així s’apuntava en tots els mitjans de comunicació i així va succeir) que de moment polític i la precipitació dels esdeveniments es corria".