Liz Castro: "Podria ser jo la que estigués a la presó"

És californiana, però fa trenta anys que viu a Catalunya i és una de les figures clau del procés. L’escriptora i editora Liz Castro es va quedar a les portes de presidir l’Assemblea Nacional Catalana. “Evidentment, penso que sóc jo qui podria estar a la presó”, assenyala. L’activista va presentar ahir a Lleida el llibre Els carrers seran sempre nostres, una crònica de l’1 d’octubre en la qual analitza el que va succeir a Alcarràs, les Borges Blanques, Almenar, Barbens, Menàrguens, Os de Balaguer o Ponts, entre altres col·legis electorals.

Castro qualifica de “necessari” aquest llibre per no oblidar. “Volen que pensem que hem exagerat. Fins i tot a Lleida els policies han donat pilotes de goma als nens, com si fossin joguets.” Castro se sentia “poc útil” els dies previs al referèndum, fins que es va adonar que podia treballar via Twitter. El seu compte @lizcastro té més de 37.500 seguidors, així que es va dedicar a fer pedagogia del “que va començar com una reivindicació independentista i es va convertir en una causa democràtica”. L’activista veu “absurd i aberrant” que hi hagi “deu presos polítics i que mig Govern estigui a l’exili” i “ni tan sols se’n pugui parlar”.

Després del 21-D es mostra “segura” que caldrà “plantar cara”. Això sí, “de forma pacífica” malgrat que l’Estat “jugui la carta de la por”.