Llaços grocs en el camí de l'exili

El llaç groc segueix així el camí de l’exili que ja va emprendre anys enrere l’estelada, també proscrita en els centres de votació i els seus voltants. Tanmateix, la junta electoral no s’ha limitat aquesta vegada a restringir l’ús d’un símbol en campanya. Ha anat més enllà i ha estès el veto a allò que el símbol representa.

Així, l’ajuntament de Barcelona ha hagut de retirar de la seua façana la pancarta amb la llegenda “llibertat presos polítics” per un altre dictamen de la junta electoral, que va estimar un recurs de Cs amb el mateix argument que veta el llaç groc a les meses. La número 1 del PP per Lleida, Marisa Xandri, va demanar ahir a la junta electoral que insti Solsona, Mollerussa, Fondarella, la Seu, Tremp, Cervera, Tàrrega i Térmens a “eliminar d’espais públics llaços grocs i pancartes al·lusives a polítics separatistes presos”. Xandri al·ludeix a “polítics presos” davant pancartes i llaços en favor dels “presos polítics”. La junta electoral central es va posicionar sobre això a l’afirmar que “no estan empresonats per les seues idees” i que “no existeix una persecució política, sinó l’aplicació, pura i simple, de les lleis d’un país democràtic”. Ho va fer en el dictamen que va instar els mitjans de la Generalitat a no parlar de consellers exiliats a Brussel·les ni anomenar president Carles Puigdemont per no “confondre” els votants. Aquest posicionament, que afecta ja el debat polític previ a la campanya, ha estat objecte de polèmica. Entre els disconformes proliferen propostes per eludir el veto al llaç groc: substituir-lo per bufandes i mocadors del mateix color o col·locar plantilles blanques sobre bústies i parets grogues.