EUA POLÍTICA
Trump assaboreix la primera gran victòria en un any al tirar endavant la reforma fiscal
Suposa la baixada més alta d’impostos dels últims trenta anys però també un augment important del dèficit pressupostari || La mesura afavoreix grans empreses i el 44 per cent dels ciutadans
El Senat dels Estats Units va aprovar finalment, encara que per un escàs marge, la polèmica reforma fiscal del president Donald Trump que ha permès al dirigent nord-americà sumar la primera gran victòria després de gairebé un any de mandat, ja que fins al moment no havia pogut complir cap de les seues promeses electorals.
L’ambiciosa reforma fiscal que promou Trump implica un augment del dèficit pressupostari d’1,5 bilions de dòlars durant la pròxima dècada que Trump considera fonamental per poder revitalitzar l’activitat econòmica i accelerar el creixement anual del país per sobre del 3 per cent.
La rebaixa impositiva promoguda per Trump és la més gran des de la de Ronald Reagan del 1986
L’eix central de la proposta republicana és la reducció impositiva a les empreses en trenta anys, que passa del 35 al 20 per cent, que el Senat preveu per a l’any 2019 i la Cambra Baixa pretén immediata. També planteja simplificar els trams d’impostos de la renda individual, al passar dels set actuals a quatre: del 12, del 25, del 35 i del 39,6 per cent.
Encara que el projecte preveu retallades d’impostos per a famílies i individus, el Comitè Conjunt d’Impostos del Congrés va assegurar en la seua última estimació que tan sols el 44 per cent dels nord-americans veuran una reducció anual de més de 500 dòlars.
Malgrat comptar amb una majoria a les dos cambres, en els seus primers mesos en la presidència el mandatari havia rebut una autèntica lliçó d’allò que en els anys vuitanta es va anomenar Realpolitik, que el va portar a descobrir que no n’hi ha prou amb guanyar les eleccions per poder governar. Per aquesta raó, no és estrany que Trump agraís als seus coreligionaris el seu “compromís” quan va ser aprovada aquesta reforma amb 51 vots a favor, tots de senadors republicans, i 49 en contra.
Però la seua aprovació va estar lluny de ser un camí de roses. El projecte va ser aprovat de matinada, després d’una llarga jornada de negociacions i concessions per part del nucli dur de Trump als seus companys republicans, ja que l’exigua majoria dels conservadors a la Cambra Alta semblava insuficient en cas que es produís més d’una dissidència.
L’únic vot en contra del grup republicà, emès pel senador Bob Corker, i de tots els legisladors de l’oposició no van ser suficients per tombar una rebaixa que va arribar a ser qualificada per la líder de la minoria demòcrata, Nancy Pelosi, de “traïció” a la classe mitjana.
Flynn, que després va ser nomenat per Trump i va exercir durant un breu període com el seu primer assessor de Seguretat Nacional a la Casa Blanca, es va declarar divendres culpable d’haver mentit a l’FBI sobre els contactes que va tenir amb l’ambaixador rus, Serguei Kisliak. Els fiscals del cas han dit que va consultar amb un alt càrrec de l’equip de transició presidencial de Trump abans de parlar amb l’ambaixador. Segons l’NBC, l’alt càrrec amb el qual va parlar i que li va ordenar directament contactar amb els russos va ser Jared Kushner.
El gendre de Trump va ordenar a Flynn contactar amb RússiaJared Kushner, gendre i assessor del president dels Estats Units, Donald Trump, va ser la persona que va ordenar a Michael Flynn que contactés amb representants del Govern rus entorn del 22 de desembre del 2016 per parlar sobre una resolució relacionada amb Israel, segons va informar la cadena de televisió NBC, citant dos fonts coneixedores del cas.