Arranca la campanya electoral més atípica, amb candidats a la presó i a l''exili'

És difícil situar l’epicentre de la campanya electoral que va començar la passada mitjanit. El cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont; i la número 1 de la llista d’Esquerra per Lleida, Meritxell Serret, estan exiliats a Brussel·les des que van ser cessats en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Oriol Junqueras, cap de llista d’Esquerra Republicana, segueix a la presó d’Estremera. També està empresonat a Soto del Real el líder de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, número dos de Puigdemont. A Catalunya, les eleccions més atípiques des de la recuperació de les institucions democràtiques després del franquisme també han provocat sonats canvis de parella a meitat del ball. Josep Antoni Duran Lleida, antany líder d’Unió, dóna suport al PSC i un dels seus homes forts, l’exconseller Ramon Espadaler, serà el número 3 de Miquel Iceta en els comicis del 21 de desembre. Aquest fitxatge va tenir un sorprenent efecte rebot: Dante Pérez, alcalde de Gimenells pel PSC, va deixar el seu partit al ser contrari a la incorporació de membres d’Unió a la llista socialista i es va passar al Partit Popular per ser el número dos de Marisa Xandri. A ningú se li escapa que seran uns comicis en clau plebiscitària: a favor o en contra de la independència. I si hi ha maror, peix en abundor. I si parlem de guanys, serien per a Ciutadans, segons l’enquesta del CIS feta pública ahir. Però aquesta realitat convulsa ve de lluny. Sentències polèmiques, manifestacions de tots els colors, cassolades, un referèndum frenat a cop de porres i acusacions creuades marquen l’actualitat.

2 de novembre del 2017. mig govern empresonat

La anormalitat que marca aquesta campanya es va començar a gestar el 2 de novembre, quan la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar presó preventiva per al vicepresident cessat Oriol Junqueras i els consellers cessats Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Dolors Bassa, acusats de rebel·lió, mentre que va acordar la presó eludible sota fiança de 50.000 euros per a l’exconseller Santi Vila, que va dimitir abans de proclamar-se la república i, a més, va ser l’únic que va contestar les preguntes de la jutge i el fiscal durant l’interrogatori.

El 16 d’octubre ja havien estat empresonats els líders d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ANC, Jordi Sànchez, acusats de sedició, fet que va provocar multitudinàries manifestacions de protesta a tot Catalunya i la reactivació de les cassolades. El llaç groc amb què es demana la llibertat per als presos –Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart segueixen entre reixes– ha estat prohibit per la Junta Electoral als col·legis electorals i edificis públics de Barcelona...

27 d'octubre del 2017. proclamació de la república

El Parlament va declarar la República Catalana –que el dia 10 va deixar en suspens– amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc i amb els diputats del Partit Popular, socialistes i Ciutadans fora de l’hemicicle en senyal de protesta. Automàticament, l’Estat espanyol va posar en marxa l’article 155 de la Constitució, que suposava cessar el govern de la Generalitat i la intervenció de l’autonomia.

1 d'octubre del 2017. El referèndum reprimit per la força

Malgrat el gran desplegament policial, inclòs el ja cèlebre vaixell de Piolín que feia d’hotel per a milers d’agents, les 13.000 urnes no van poder ser requisades perquè no es van trobar i Catalunya va poder celebrar un referèndum que Madrid va qualificar d’il·legal. Va ser una jornada marcada per la repressió exercida per Policia Nacional i Guàrdia Civil, amb un miler de ferits, entre ells un lleidatà que va patir un infart en plena càrrega a la Mariola i un jove que va perdre un ull per un tret de bales de goma, prohibides a Catalunya després del cas Esther Quintana. El 3 d’octubre el país es va paralitzar en protesta per que havia ocorregut. El 8 d’octubre l’unionisme va sortir massivament al carrer per primera vegada. PP, Ciutadans i socialistes es van manifestar al costat d’entitats com Societat Civil Catalana, però també de representants de la ultradreta, que van protagonitzar diversos incidents.

9 de gener del 2016. Puigdemont pren el relleu a Artur Mas

Junts pel Sí va guanyar les eleccions del setembre del 2015, que van reforçar Ciutadans com a segona força del Parlament. Amb 62 diputats, JxS va necessitar la CUP, que va forçar Artur Mas a apartar-se. Van ser uns dies convulsos en què van deixar l’escó diversos cupaires, entre ells el cap de llista per Barcelona, Antonio Baños; i el número u per Lleida, Ramon Usall, a més de Julià de Jòdar i Josep Manuel Busqueta. Al desembre la CUP va celebrar una decisiva assemblea a Sabadell que va acabar en un insòlit empat a 1.515 vots a favor i en contra de l’acord polític amb Junts pel Sí i de la investidura d’Artur Mas. Finalment, Artur Mas va fer el seu particular pas al costat i el 9 de gener, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, el va succeir al càrrec per sorpresa i va prendre les regnes de l’independentisme.

9 de novembre del 2014. Consulta no vinculant que va portar cua

Més de dos milions de persones van participar en el primer intent de referèndum, que va acabar sent una consulta no oficial amb urnes de cartró. Malgrat el caràcter light d’aquests comicis i que es van desenvolupar amb total normalitat i sense que arribés a intervenir la policia, els organitzadors van acabar davant del jutge. El 13 de març del 2017 es confirmava que Artur Mas era condemnat a dos anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic. També eren condemnades com a cooperadores necessàries l’exconsellera Irene Rigau, a un any i sis mesos d’inhabilitació; i l’exvicepresidenta Joana Ortega, a un any i nou mesos. A més, el Tribunal de Comptes va imposar a Mas una fiança de 5,25 milions per l’organització del 9-N; 3 milions a Rigau; 2,2 milions a Francesc Homs i 800.000 euros a Ortega. S’ha de tenir en compte que aquesta mesura per responsabilitat comptable no té res a veure amb la causa penal i ha estat dictada per una instància que, malgrat el seu nom, no depèn de la justícia, sinó que és administrativa. Homs, diputat per Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, serà jutjat pel Tribunal Suprem, ja que té estatus d’aforat. Centenars d’alcaldes de Catalunya i milers de ciutadans anònims van donar suport a Mas, Ortega i Rigau durant la seua compareixença davant el jutge. De fet, centenars de persones es van autoinculpar com a mesura de força perquè es retiressin els càrrecs al president, la vicepresidenta i els consellers, però aquest moviment no va poder evitar les condemnes.

20 de setembre del 2012. rajoy rebutja el pacte fiscal per a catalunya

L’11 de setembre del 2012 més d’un milió de catalans van sortir al carrer en la Diada més multitudinària des del 1977. Tan sols nou dies després, el president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir amb el president del Govern, Mariano Rajoy, al Palau de la Moncloa per demanar un pacte fiscal per a Catalunya. Va ser un desacord absolut en el qual el líder popular va tancar la porta a qualsevol millora del finançament al ser una opció “contrària a la Constitució”. L’antiga Convergència Democràtica de Jordi Pujol, ara refundada com PDeCAT, va passar de partit nacionalista català a independentista. Al contrari, el PSC va fer el camí de la inversa i es va allunyar del bloc nacionalista, malgrat haver participat en la manifestació contra la retallada de l’Estatut del 2010 al costat dels nacionalistes.

28 de juny del 2010. El constitucional retalla l'Estatu

El Tribunal Constitucional va passar el raspall a l’Estatut de Catalunya, com havia pronosticat Alfonso Guerra. Des de Catalunya es va considerar una humiliació, ja que havia estat ratificat l’any 2006 pel 74 per cent dels electors en un referèndum que va ser legal i vinculant. En un acte electoral, el llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, s’havia compromès a “donar” suport al text que sorgís del Parlament. El 10 de juliol d’aquell any més d’un milió de persones van sortir al carrer. Va ser la primera gran mobilització del catalanisme des dels anys setanta. La primera de moltes manifestacions que farien història, com la ve baixa que

va pintar una senyera humana entre la Diagonal i la Gran Via de Barcelona d’11 quilòmetres de llargada l’any 2014. Per la seua banda, el Partit Popular i també Ciutadans han deixat d’assistir des d’aleshores als actes oficials de l’Onze de Setembre.