El jutge deixa a la presó Junqueras, Forn i els Jordis i lliures sis exconsellers

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir ahir mantenir en presó incondicional el vicepresident i el conseller d’Interior cessats, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que considera responsables d’una “explosió violenta”, amb referència als fets que van tenir lloc a les portes de la conselleria d’Economia el dia en què van ser detinguts alts càrrecs de la Generalitat. El magistrat va imposar fiances de 100.000 euros als altres sis exconsellers cessats que estaven a les presons d’Estremera i Alcalá-Meco Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Els sis van sortir de la presó després que l’ANC i Òmnium abonessin les fiances.

La decisió es va conèixer tot just hores abans que comencés la campanya per a les eleccions del dia 21, i mentre Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats que es troben amb ell a Brussel·les compareixien davant del jutge que ha de decidir sobre les euroordres espanyoles que pesen sobre ells. Junqueras, Forn i els Jordis no podran així participar presencialment en la campanya, en la qual tots són candidats, tret de Borràs i Cuixart.

La decisió judicial es coneixia hores abans de l’inici de la campanya electoral del 21-D

El jutge considera que tots els investigats, imputats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, tenen risc de reincidir amb la mateixa probabilitat. Però aprecia, i d’aquí ve el diferent destí dels diversos imputats, que si els líders de la suposada rebel·lió, Junqueras, Forn i els Jordis, reiteressin les conductes delictives, això tindria conseqüències “greus, immediates i irreparables”. Per aquesta raó, el magistrat ordena que segueixen a la presó. No perquè hi hagi perill de fuga, que no preveu davant de l’important arrelament de tots ells, sinó perquè “el risc de reiteració” de les conductes dels dirigents “imposa a aquest instructor un grau més gran de rigor i cautela”.

Per constatar que el perill de reiteració delictiva s’ha minimitzat, precisa Llarena, serà necessari esperar que “la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”.

En qualsevol cas, a la interlocutòria el magistrat posa èmfasi en el matís “violent” de les conductes dels quatre, aspecte constitutiu del delicte de rebel·lió, penat amb fins a trenta anys de presó. I, d’aquesta manera, ressenya que aquests quatre líders de la “rebel·lió” podrien protagonitzar, si tornessin al carrer, una nova “explosió violenta” com el “setge” a la conselleria d’Economia del dia 20 de setembre.

Els quatre van liderar, subratlla la interlocutòria, “el setge que desenes de milers de manifestants van fer a la comissió judicial” que va escorcollar la conselleria.