El Govern confirma el nomenament de Melgar com a fiscal general de l'Estat

El Consell de Ministres ha confirmat aquest dijous el nomenament del magistrat del Tribunal Supremo Julián Sánchez Melgar com a fiscal general de l’Estat una vegada rebut l’aval del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i complert el tràmit de la seua compareixença davant el Congrés dels Diputats. Amb això, tal com ha informat el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, l’Executiu ha culminat el procés de designació de Sánchez Melgar.

El nou fiscal va deixar clar dimarts passat, en el seu examen davant de la Comissió de Justícia del Congrés, que el Ministeri Públic respondrà de forma "serena i ferma però proporcionada" en cas que "es reiterin actes de desobediència als tribunals o de menyspreu a la Constitució" a Catalunya. "No arribem a comprendre per què ha de complir-se la llei en una part del territori de l’Estat i no en una altra", va asseverar el fiscal, que es va comprometre a "practicar una defensa activa de l’Espanya constitucional", com és l’"obligació de la Fiscalia".

Julián Sánchez Melgar és un penalista conservador que va formar part de la Sala que va admetre la querella pel "procés" independentista a Catalunya. D’aquesta manera, Melgar (Palència, 1955) representa una línia continuista sobre el mort José Manuel Maza, el seu predecessor: respectat expert penalista, conservador, proper al president de la Sala Penal del Suprem, Manuel Marchena, i de tarannà favorable al diàleg i personalitat accessible. Formava part, al costat d’uns altres cinc magistrats, de la sala que va admetre a tràmit la querella que el mort fiscal general va presentar contra la Mesa del Parlament de Catalunya.

El magistrat, que després d’una sèrie de recents jubilacions era un dels més veterans membres de la Sala Penal del Suprem, va ser ponent de l’anomenada "Doctrina Parot", una jurisprudència que va fer possible el compliment íntegre de les condemnes per a membres d’ETA. Sánchez Melgar té acreditats gairebé 35 anys de serveis deixats en la carrera judicial, en la que ha ocupat destinacions a l’antiga Audiència Territorial de Barcelona, en Jutjats de Reinosa, Miranda de Ebro, Mataró i Santander.

Així mateix, ha estat magistrat a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, president de l’Audiència Provincial d’Àvila i, des de gener del 2000, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem. A més, des del novembre del 2014 és magistrat substitut de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha estat vocal del Consell Rector de l’Escola Judicial i és autor de mig centenar de publicacions entre llibres i articles monogràfics. Entre ells, "Codi Penal. Comentaris i jurisprudència", "Llei d’Enjudiciament Criminal. Comentaris i jurisprudència" i "Inviolabilitat i immunitat de diputats i senadors".