Javier Rivas: «Hi ha menys independentistes»

Uns 45.000 manifestants a Brussel·les. Què n’opina?

En les vacances del pont de la Constitució, tothom va on li sembla. A Aran hi ha ara uns 40.000 visitants.

Fa dos anys, en aquesta secció, em va dir que la independència va contra els signes del temps. Ho manté?

Sí, sí. Espero que la gent, en aquests dos anys, hagi vist que tinc raó. Perquè, a veure, quin país ha reconegut aquesta república mental de Puigdemont?

Aleshores, com és que hi ha cada vegada més persones anant contra corrent, segons la seua opinió?

És que jo crec que cada vegada hi ha menys independentistes. En aquests dos anys, he fet més de 90.000 quilòmetres i la gent, el que em trasllada, és el contrari. S’allunyen de la independència, que, més que un somni, és un malson amb un gran cost.

El CIS els va donar guanyadors en vots. Això és bo o pot desmotivar els votants?

Les enquestes són enquestes. Des de fa anys, estem fent un treball que ha de tenir una recompensa i que ha de fer realitat el que apunten els sondejos.

En el cas de guanyar, és gairebé segur que hauran de pactar. Alguna parella de ball preferida?

La que s’acobli al nostre programa electoral i vulgui resoldre els problemes de la gent.

I alguna parella impossible?

Els que no tenen programa concret i només parlen de llibertat de presos, amnistia... Només tenen una obsessió, i amb aquests no ens podem entendre.

Per a vostè, què va ser l’1-O?

Una mobilització popular que es va convertir en un fracàs tant dels organitzadors com del Govern espanyol.

No és ridícul prohibir el color groc?

No es prohibeix en l’àmbit domèstic, però sí en un ajuntament o en un col·legi electoral. És que no és un color, és una reivindicació per tal que no es compleixin les lleis.

Però, amb això, no es tracta de ximple la gent, pensant que pot canviar de vot pel sol fet de veure un color?

No se’ls tracta de ximples, però no se’ls pot coaccionar. Els espais públics han d’estar impol·luts.

De què se sent més orgullós d’aquests dos anys com a diputat?

De la gent que he conegut i de com hem pogut resoldre problemes des de l’oposició.

Confia a repetir?

M’agradaria, perquè ens queda molta feina per acabar.