La junta veta pancartes i llaços en llocs de “titularitat pública”

Llaços grocs i pancartes amb la llegenda “Llibertat presos polítics” que s’exhibien a les façanes d’alguns ajuntaments de Lleida han reaparegut en habitatges particulars, en alguns casos, a pocs metres de la ubicació original. Després de rebre la notificació de la junta electoral que insta tots els ens locals a retirar-los, al considerar-los símbols “partidistes”, alguns consistoris han optat per resituar-los, mentre que Alcarràs presentarà un recurs, al valorar que es tracta d’expressions de solidaritat que no poden equiparar-se a la publicitat de partits en campanya.

Amb els dos-cents trenta-un ajuntaments de la província de Lleida sota l’amenaça de denúncies per part de la Fiscalia si desobeeixen el veto a llaços i pancartes, establir on poden exhibir-se o no aquests símbols i qui pot o no desplegar-los ha estat objecte de dubtes entre alcaldes i edils.

Davant de les resolucions de la junta electoral que han exigit retirar-los d’edificis públics de tot Catalunya en les últimes setmanes, persisteixen denúncies que, aparentment, aspiren a eradicar-los completament de la vista del públic.

La Junta Electoral Central ha unificat aquesta setmana el criteri sobre aquesta qüestió, a través d’una disposició publicada dilluns passat segons la qual els “poders públics” han “d’abstenir-se de col·locar símbols que puguin considerar-se partidistes” mentre duri la campanya.

El text precisa que això inclou “banderes, llaços, pancartes o qualsevol altre que permeti la seua identificació amb alguna de les candidatures”. Pel que fa als llocs vetats, esmenta “edificis públics i altres llocs de titularitat pública, així com als locals electorals”, i exigeix també retirar d’aquests llocs “els que s’haguessin col·locat abans de la convocatòria electoral”. Això deixa fora els particulars i els seus domicilis.