Xavier Quinquillà: «Aquesta Espanya desafina molt»

Mentre fem aquesta entrevista [dijous passat], desenes de milers de catalans es manifesten a Brussel·les. Quina campanya més rara.

Estem davant d’unes eleccions excepcionals que necessiten respostes excepcionals. El nostre president està a l’exili i diversos candidats, tancats a la presó. La internacionalització del procés és fonamental perquè la solució final passarà inevitablement pel tauler europeu.

No sembla que Europa s’hagi mullat gaire fins ara.

Existeixen dos Europes. La dels estats, que vol que les coses no canviïn, i la dels mitjans de comunicació i l’opinió pública, que des de l’1 d’octubre mira què passa a Catalunya. Mai els ulls d’Europa havien estat tan atents al que fem com ho estan actualment.

La música és molt present en el procés. S’han fet virals les interpretacions al piano de Bernat Solé i Toni Comín a Brussel·les. Com a director general de l’Orfeó Lleidatà, quins polítics acolliria en un cor?

Tots els que entonin els acords de la democràcia. És bàsic per no desafinar.

Espanya desafina?

Molt. Té por de resoldre la qüestió catalana a través de les urnes. Vol reprimir amb la por. Però no ho aconseguirà. Als catalans no ens acovardirà la repressió. Fins i tot hem contribuït a dinamitzar el sector tèxtil com a resposta a la increïble prohibició del color groc.

Parlant d’afinacions. Puigdemont diu que Espanya és molt valenta quan la Fiscalia l’afina i molt menys quan no ho fa.

Espanya hauria de reflexionar sobre el seu model judicial, amb uns delictes que no estan tipificats o tenen penes molt inferiors en les altres democràcies europees.

Acabarà l’article 155 amb vint anys de defensa de l’art del Museu?

Volen humiliar-nos. Ara és l’art i després seran les escoles, els mitjans de comunicació, els Mossos d’Esquadra... Diuen que volen emportar-se l’art de Sixena perquè se’ls ha acabat la paciència, però el que és al Prado o a Toledo ni tan sols el reclamen.

La seua filla està acabant Primària. Quin país espera que tingui d’aquí a vint anys?

Un país en el qual s’hagi de lluitar per aconseguir una societat millor, com a tot arreu, però no perquè es respectin drets bàsics com la justícia, la llibertat d’expressió o la mateixa democràcia.