SEGRE

PRÒXIM ORIENT PROTESTES

Augmenten a quatre els palestins morts a causa dels xocs amb Israel en les protestes

Després del reconeixement dels Estats Units de Jerusalem com a capital israeliana || Quan es compleixen trenta anys del començament de la primera intifada, en la qual van morir més de 1.200 persones

Diversos palestins corren després del llançament de pots lacrimògens israelians a Betlem.

Diversos palestins corren després del llançament de pots lacrimògens israelians a Betlem.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Dos civils palestins van morir divendres i uns altres dos combatents milicians a primera hora d’ahir dissabte en enfrontaments amb l’Exèrcit israelià a prop de la frontera amb Gaza, durant les protestes per la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel i traslladar-hi l’ambaixada, segons fonts mèdiques locals. L’Exèrcit israelià va informar que centenars de palestins van cremar pneumàtics i van llançar pedres contra els soldats apostats a l’altre costat de la frontera.

“Durant els disturbis, els soldats van disparar de forma selectiva cap a dos dels principals instigadors i es va confirmar que s’havia assolit l’objectiu”, va necessitar l’Exèrcit en un comunicat. Posteriorment, es van confirmar les morts de dos combatents de l’ala militar de Hamas, les Brigades d’Al-Qassam, per atacs aeris de l’Exèrcit israelià.

Els bombardejos de l’Exèrcit israelià a Gaza provoquen almenys dos morts

El ministeri de Salut va xifrar aproximadament cent els ferits en total a les protestes de divendres, inclosos vint-i-tres per foc real, que es troben fora de perill. La resta de ferits van ser per bales recobertes de goma, així com afectats pels gasos lacrimògens utilitzats per les forces israelianes per dispersar les protestes.

A més, a Gaza, també hi va haver enfrontaments amb les forces israelianes a Jerusalem Est, així com a diferents ciutats de Cisjordània, incloses Betlem i Hebron.

En aquests xocs també s’haurien produït desenes de ferits. Precisament, ahir es van complir trenta anys de l’inici de la primera intifada (aixecament), que va tenir cert paral·lelisme amb els enfrontaments d’aquestes últimes jornades. El dia 9 de desembre del 1987 un jeep militar israelià va xocar a Gaza contra un vehicle palestí i en va matar els quatre ocupants, un incident que va tenir l’efecte d’un llumí caient sobre un barril de pólvora i que marcaria la regió amb protestes i enfrontaments durant els següents quatre anys.

Més de 170 israelians (més de 100 d’ells civils) i més de 1.100 palestins van morir en aquests enfrontaments. La denominada intifada va acabar l’any 1993, amb els Acords d’Oslo per a la pau.

La segona intifada, la d’Al-Aqsa (per la mesquita que forma part de l’Esplanada de Jerusalem) va començar el setembre del 2000 i es va prolongar durant cinc anys. Hi van morir més de 3.300 palestins i 1.000 israelians.

Per la seua banda, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, van acordar ahir per telèfon un front comú amb l’objectiu de convèncer el president nord-americà que reconsideri la decisió d’acceptar Jerusalem com a capital d’Israel.

“Els EUA s’han convertit en part del conflicte palestí”El ministre d’Exteriors palestí, Riad al-Malki, va advertir ahir al Caire que després de la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel, els Estats Units s’han convertit en part del conflicte i ha deixat de ser un mediador per a la pau. “Els Estats Units amb aquesta decisió es converteixen en una part del conflicte [entre palestins i israelians] i deixa de ser un mediador”, va assenyalar Al-Malki. Al seu torn, el ministre d’Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Anwar Gargash, va afirmar que Donald Trump ha fet “un regal als radicals” amb la seua decisió.

tracking