REPORTATGE
L’hora dels indecisos
Les eleccions del 21-D tenen clarament definits dos blocs de partits, favorables i contraris a la independència, i els experts auguren un ‘ball’ de vots entre les formacions que els configuren, i poc transvasament de l’un a l’altre. Apunten que els indecisos elegiran al final en funció dels elements externs.
Sigui com sigui, els experts coincideixen que, en una campanya tan excepcional com aquesta, els elements externs als missatges electorals dels partits, com són les decisions judicials (fins i tot, sobre el litigi amb Aragó per l’art sacre), afecten directament la ciutadania i poden contribuir que els indecisos decideixin el partit que votaran en funció de com es desenvolupin. “Qualsevol esdeveniment pot generar un efecte no previst”, va recalcar Ramió.
Per la seua part, Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Pompeu Fabra, va coincidir que “són unes eleccions i una campanya absolutament estranyes”. Va assenyalar que ja es veu “transvasament de vots entre partits de cada un dels dos blocs, unionistes i independentistes, i enmig hi ha els comuns, que estan congelats o a la baixa i no són decisius”, però va considerar que “d’indecisos, n’hi ha realment menys del que es diu; una altra cosa és que no diguin a qui volen votar”. Va apuntar també que “al PP hi ha un vot ocult que no surt a les enquestes, i això pot acabar perjudicant Ciutadans”.
Els unionistes estudien si votar Cs, que té avantatge, o el PP, que alguns veuen com un “vot dur”
Els sobiranistes indecisos es debaten entre la llista de Puigdemont, a Brussel·les, o la de Junqueras, empresonat
Així mateix, Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona, també va augurar una participació molt alta, perquè fins i tot “abstencionistes de les anteriors eleccions votaran”, i va subratllar que, entre els indecisos, els que menys són els que saben quin bloc escollir, “perquè en els últims dos anys la gent ja s’ha definit per l’un i l’altre”. Va postil·lar que el canvi de nom de la llista que lidera Carles Puigdemont “pot confondre la gent que no està polititzada”. Va qualificar la campanya de “molt rara i atípica” i veu també una certa “desorientació” entre els votants i “moltes incògnites per resoldre”, per la qual cosa creu difícil predir quin partit captarà finalment més indecisos. “Ningú decideix el seu vot pels espais de propaganda electoral”, va concloure.
Així mateix, Ramió va considerar que els independentistes tenen en aquests moments més dubtes a l’hora d’escollir un partit que els unionistes. “Alguns pensen que ERC no ha enganyat mai, que Convergència és esquizofrènica entre Puigdemont i el PDeCAT, i la CUP no la votaran, perquè estan de capa caiguda, però podrien votar el PSC”, va alertar, i va detallar que s’ha de veure si pesa més “el factor Puigdemont a Brussel·les, amb un discurs populista que pot captar la gent més radicalitzada fins i tot de la CUP, o que Junqueras estigui a la presó, des d’on no pot dir res, mentre que Marta Rovira genera recels”. Però va advertir que “tot va a una velocitat extraordinària i Carles Puigdemont pot cometre un error”. “Si hi ha més participació, se’n beneficiarà Ciutadans, amb la recuperació d’abstencionistes de centredreta, i el PSC pot recuperar abstencionistes de centreesquerra o independentistes moderats espantats. I entre els unionistes, el Partit Popular pateix un enorme desgast, mentre que Ciutadans es troba més còmode”, va apuntar. El desenllaç, el 21 de desembre.