Dante Pérez: «M'han dit 'chaquetero'»

Divendres va conversar de costat amb Rajoy a Lleida. Què li va dir?

Que no féssim cas a les enquestes i que hi ha un sector molt important de població que no dóna a conèixer el seu vot i que pot decantar-se per nosaltres.

El seu pas del PSC al PP seria un salt mortal?

No, seria una transició natural. Jo venia d’una línia no federalista que Iceta i Sánchez han esborrat, d’un PSOE tradicional que té molt en comú amb el PP, especialment pel que fa a política territorial.

Qui va buscar qui?

Ells a mi. En el moment en què vaig renunciar a la militància al PSC, vaig rebre una trucada.

Es pot saber de qui?

De la presidenta, de Marisa.

Va tardar a donar una resposta?

Em van donar unes hores i vaig acceptar perquè volia tenir un paper actiu en aquestes eleccions històriques.

De manera que la decisió no devia ser molt meditada...

Sabia que no deixaria la política, encara que sigui dura, i volia fer la meua aportació per recuperar la convivència.

L’hi dic perquè el 25 d’octubre va fer un tuit en el qual deia “els qui volen trencar-nos no ens coneixen”, amb una foto amb Àngel Ros...

Sincerament, encara tenia l’esperança que el PSC no anés a la deriva. Però, veient l’estratègia d’incorporar gent d’Unió i de l’antiga Convergència Democràtica, sabia que havia de buscar un altre partit que s’adeqüés als meus valors.

I el 21 d’octubre va escriure: “Els alcaldes del PSC no ens hem deixat la salut perquè ara es trenqui. Com deia Tito Vilanova, pit i collons”...

Insisteixo que pensava que el PSC seguiria la línia dels alcaldes que ens manifestem contra un referèndum il·legal. Tanmateix, al final, han optat per adreçar-se al tradicional votant de CiU, catalanista i nacionalista.

L’han anomenat chaquetero?

Doncs sí, però el que puc dir és que jo sempre he tingut els mateixos principis. Vaig ser el primer alcalde que va rebutjar cedir un espai per a un referèndum il·legal.

El canvi li costarà l’alcaldia?

És probable, però no per un tema polític, sinó de caire econòmic. Els meus tres excompanys demanen, a més a més de la meua dimissió, repartir-se la meua retribució.

Per què es diu Dante?

Pel Dant Alighieri. El meu pare i la meua germana són filòlegs hispanistes.