El Suprem vol estendre a les cúpules d'ERC, el PDeCAT i la CUP l'acusació de rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ordenat obrir noves diligències contra el suposat comitè estratègic del procés independentista que podria portar a la imputació, entre d’altres, de la número 2 d’ERC, Marta Rovira, i de la fins ara número 1 de la CUP, Anna Gabriel.

El magistrat, que instrueix en la causa contra el Govern destituït i els Jordis, va demanar nombrosa documentació i informes individualitzats dels membres del comitè estratègic per a la independència a la Guàrdia Civil per a l’ampliació de la instrucció. Aquests informes, segons apunten les diligències, haurien de permetre que Llarena sàpiga si ERC, el PDeCAT o la CUP es van posar d’acord amb l’AMI, Òmnium i l’ANC en la possible organització conjunta de mobilitzacions i aconseguir i facilitar la declaració d’independència.

Llarena vol informes per saber, a més, si hi va haver desviació de fons públics, identificar els responsables dels Comitès de Defensa de la República i del referèndum, i per tenir coneixement sobre tots els actes “d’agressió, dany o greu resistència” que tinguessin lloc a Catalunya durant el procés. Entre d’altres, sol·licita “elements objectius” i detalls dels danys materials, informes mèdics en cas de lesions i si hi va haver presència o declaracions d’“elogi o tolerància” en aquests actes per part dels ja encausats o dels possibles membres d’aquest comitè.

El comitè estratègic per a la independència és un suposat òrgan que apareix en els documents EnfoCATs, intervinguts per la Guàrdia Civil a casa de l’exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, el 20 de setembre passat. Segons les informacions, el magistrat voldria aquests informes personalitzats per saber quins van ser els posicionaments dels diferents investigats i els membres del comitè en “els episodis violents del dia 20 de setembre”.

Per la seua banda, la número 2 d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va afirmar ahir que no tenia cap comunicació de la justícia i va explicar que tota la informació que tenia l’havia sabut “pels mitjans de comunicació”.

Oriol Junqueras, vicepresident cessat de la Generalitat, va demanar ahir al Tribunal Suprem que l’excarcerés perquè la seua presó “ja està tenint efectes molt rellevants en l’àmbit de la campanya electoral i, per tant, en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions”, al·ludint als possibles vots perduts de la llista d’ERC.

En les al·legacions, la defensa de Junqueras afirma que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè ha acatat l’aplicació del 155, per la qual cosa ja no té cap càrrec al Govern de la Generalitat i és un ciutadà que es presenta en les pròximes eleccions al Parlament.

A més, l’exvicepresident va afirmar no tenir cap implicació en qualsevol acte violent i nega haver impulsat la suposada violència durant les manifestacions del 20 de setembre. En l’escrit, el líder d’ERC retreu al magistrat instructor, Pablo Llarena, que actuï amb “prejudicis” i suposicions d’un possible risc futur de violència per mantenir-lo a la presó, tenint en compte, afirma, que la mateixa Constitució espanyola empara el dret a “perseguir la independència” sempre que sigui de manera pacífica.

L’escrit presentat per l’advocat Andreu van dan Eynde, pretén posar en evidència alguns dels arguments de Llarena, i arriba a afirmar que mantenir a la presó Oriol Junqueras podria jugar en contra i causar una possible “explosió violenta”, expressió que va pronunciar el magistrat al decidir mantenir en presó preventiva Junqueras, i demana al Suprem que resolgui el recurs en una vista oral amb la presència del mateix Junqueras.

Per la seua banda, Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número 2 de JxCat, va criticar ahir en una entrevista la decisió del jutge de mantenir-lo a la presó creant, segons ell, “una realitat tan diferent de la percebuda i viscuda pels ciutadans de Catalunya”. Sànchez va afirmar que no podia “acceptar de cap manera el relat del jutge segons el qual se m’atribueix una explosió violenta”.

L’Idescat defensa la col·laboració amb la Policia pels censos de l’1-O

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va assegurar ahir la col·laboració amb la Policia Nacional en els escorcolls de la seua seu el 5 de desembre passat, que pretenien determinar si la plataforma tecnològica Cerdà contenia dades censals que poguessin haver estat utilitzades per al referèndum de l’1 d’octubre passat. L’Institut desmenteix així les informacions que va donar el gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que apuntaven al fet que l’Idescat hauria rebut una diligència de petició d’informació i que s’hauria negat a col·laborar, i afirma que “el director de l’Idescat va facilitar immediatament l’accés als sistemes d’informació”.