Control remot des de Madrid

Catalunya està governada des de Madrid per control remot, des de l’aplicació de l’article 155, que va comportar el cessament fulminant del Govern de la Generalitat. L’Estat tutela el dia a dia a distància, per telèfon i mail, i qualsevol gestió que comporti una despesa ha de ser firmada per un ministeri.

El control de la Generalitat per part del Govern central a través de l’aplicació de l’article 155 es gestiona a distància i bàsicament per telèfon i mail. Ni els ministres ni alts càrrecs de Madrid s’han desplaçat a Barcelona per assumir en persona el comandament a cada conselleria. Així ho corroboren diverses fonts del Govern, les quals coincideixen a assenyalar que s’han establert uns canals de comunicació en què cada direcció general està “tutelada” per una altra del ministeri. Tutela que també ha comportat que calgui traduir al castellà documentació que s’ha d’enviar a Madrid. A nivell de Lleida, la incidència en el dia a dia del funcionament de l’administració és molt reduïda, ja que, encara que els consellers hagin estat cessats, els delegats territori- als tenen com a interlocutors els secretaris generals del seu departament. “Qualsevol cosa que comporti una despesa ha de ser firmada pel ministeri, encara que en algunes qüestions delega la firma en els directors generals de la conselleria”, expliquen fonts solvents. Les mateixes fonts van destacar també que, deixant al marge la traumàtica mesura de cessar tot el Govern, l’aplicació del 155 suposa de fet només un pas més en la intervenció de la Generalitat iniciada ja durant el mes de setembre, quan el ministeri d’Hisenda va activar el control dels seus comptes. “Des d’aleshores, cada partida de despesa ja havia de rebre el vistiplau de Madrid”, van afegir.

Un exemple palmari dels efectes d’aquesta intervenció inicial és que una inversió de 830.000 euros per restaurar la Seu Vella va ser paralitzada al setembre, mes i mig abans que s’activés l’article 155. I el mateix va passar amb projectes com les noves biblioteques de Torrefarrera i Sort, el centre de l’Haro de Les i les obres de reforma a l’església de Saurí. En canvi, el 155 sí que ha tingut un efecte determinant perquè el Museu de Lleida s’hagi vist obligat a entregar al monestir de Sixena les 44 obres en disputa, després que el ministre de Cultura decidís que la Generalitat no recorregués la resolució judicial que ho ordenava. Una altra institució lleidatana que “pateix” aquesta situació és l’IRBLleida, que ha denunciat públicament la paralització d’inversions que afecta la seua activitat investigadora. La intervenció de la Generalitat també va provocar una certa aturada en el pagament d’ajuts a diferents sectors, ja que Madrid els revisa tots i cadascun, encara que posteriorment la gran majoria han estat desencallats.

Les partides que sí que han quedat bloquejades de forma definitiva arran del 155 són totes les destinades a diferents activitats de promoció, que el Govern central ha vetat al considerar que podrien servir per a elements propagandístics. I la conselleria més afectada per la intervenció estatal és la de Relacions Institucionals i Exteriors, ja que a més del cessament de la seua cúpula han estat tancades totes les ambaixades a l’exterior, la qual cosa ha comportat l’acomiadament del seu personal. Precisament, el recel cap a l’activitat de la Generalitat de Catalunya a l’exterior ha fet que el Govern central hagi examinat amb lupa l’activitat de l’agència Acció, que disposa d’oficines a tot el món destinades a donar suport a la internacionalització de les empreses catalanes i a la captació d’inversions per a Catalunya. Però el 155 no només afecta els departaments i ens propis de la Generalitat, sinó també altres col·lectius, com el dels advocats. En aquest sentit, el Col·legi de l’Advocacia ha vist com el ministeri de justícia, com a actual titular de la conselleria, es nega a apujar les tarifes del torn d’ofici per a l’any vinent, que es regeixen per un conveni anual entre les dos parts.

El president del col·legi a Lleida, Jordi Albareda, va assenyalar que després de les retallades aplicades en aquestes tarifes arran de la crisi, en els últims anys la Generalitat havia acceptat lleugeres pujades, però que ara el ministeri rebutja qualsevol canvi de cara al 2018.

“El Consell de l’Advocacia de Catalunya està fent gestions davant del ministeri perquè accedeixi almenys a actualitzar-les d’acord amb l’IPC”, va assenyalar, encara que de moment no ho ha aconseguit. A més, l’últim conveni anual va incloure un petit plus per a totes les actuacions del torn d’ofici els escrits de les quals es fessin en català, per incentivar l’ús d’aquesta llengua, minoritària en l’àmbit judicial. Ara, el ministeri ja ha notificat que serà suprimit de cara a l’any que ve.

Bermúdez de Castro, l’executor discret El secretari d’Estat d’Administración Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, va presidir el 28 d’octubre la primera reunió amb els subsecretaris dels ministeris que van assumir les competències de la Generalitat. Des d’aleshores, s’ha convertit, per delegació de la vicepresidenta del Govern central, Soraya Saénz de Santamaría, en l’executor de l’article 155 de la Constitució. Això sí, de manera discreta, lluny dels focus i sense fer acte de presència a les conselleries.

Informació entre l’Estat i la Generalitat Intentar obtenir dades sobre el vot per correu en les eleccions del 21 de desembre posa de manifest l’estranya situació que passa la Generalitat intervinguda amb el 155. Al trucar al ministeri d’Interior, dirigeixen a la conselleria d’Interior i aquesta, a la delegació del Govern a Catalunya. El departament de Vicepresidència del Govern és qui apunta finalment que aquesta informació és en mans de l’INE, òrgan estatal del qual depèn l’Oficina del Cens Electoral.