Sara Vilà: «L'ideal seria una Catalunya sobirana en un estat confederal»

Vostè va ser diputada per ICV, és senadora per Podem-Catalunya en Comú i ara es presenta per Catalunya en Comú Podem. Creu que l’electorat la situa?

És cert que han anat canviant els noms de les nostres confluències i no ajuda a situar l’electorat. Però hem prioritzat la unitat de les esquerres, i això implica canviar de nom algun cop. Jo em trobo molt còmoda en aquest partit pel que representa.

Quines diferències creu que hi ha entre ICV, CSQEP, Podem i Catalunya en Comú?

De diferències poques. Sempre ens hem caracteritzat per conviure federalistes, confederalistes i independentistes. És un espai molt transversal en el qual ens uneix el dret a l’autodeterminació i les polítiques d’esquerres. Ens uneix més la ideologia que la bandera i que aquestes no siguin prioritàries.

Podem Lleida es va dissoldre arran de l’enfrontament entre Dante Fachin i Pablo Iglesias. Creu que això afectarà els seus resultats?

Crec que no afectarà. Sí que és veritat que hi ha hagut una crisi interna, però s’ha resolt bé. Albano Dante va dimitir perquè les seues bases no donaven suport al que ell pensava i es trobaven incòmodes. I no és cert que les bases de Podem Lleida hagin dimitit, només la directiva, els cercles continuen actius.

Les enquestes no li donen representació per Lleida. Com creu que pot revertir la situació?

Seria una molt mala notícia. El nostre objectiu no és recuperar l’escó, sinó tenir els millors resultats possibles perquè en aquestes eleccions la nostra formació vol ser la clau de govern. I la clau de la clau ha de ser Lleida.

A les generals, CatComú va guanyar a Lleida i a Catalunya. Per què es preveu aquest retrocés el 21-D?

Les enquestes cada vegada encerten menys. A les generals deien que no trauríem un bon resultat i vam guanyar. S’hauria de poder repetir el 21-D: consolidar el llegat de CSQEP i ampliar amb tota aquesta gent que ens va donar la seua confiança en les generals.

Vostè es considera independentista però la seua formació, no. Què cal perquè la seua proposta de referèndum funcioni?

Nosaltres busquem que Catalunya sigui reconeguda com a nació i sigui respectada la seua sobirania en un estat confederal. Sabem que és difícil però creiem que és l’opció amb què més gent se sentiria còmoda. Un 80% està a favor del dret a decidir. És difícil? És clar, però més ho és aconseguir la secessió o fer una DUI. És legítima aquesta aspiració però s’ha vist que no és possible i la millor manera d’aconseguir la independència és amb un referèndum pactat.

Si CatComú té la clau del Govern, a quin bloc donarien suport?

Nosaltres no pactarem amb cap partit que doni suport al 155 i que estigui a favor de limitar el nostre autogovern. I d’altra banda tampoc pactarem amb qui doni suport a la DUI, que només ens ha portat retrocés.

A qui donaria suport com a president si no fos Xavier Domènech?

Elisenda Alamany (rialles). Com a feminista m’agradaria que fos una dona i que pogués governar per a independentistes i no independentistes i que tots se sentissin còmodes.

Comparteix les paraules d’Iglesias que “l’independentisme ha ajudat a despertar el feixisme”?

Crec que sí que és cert que s’ha despertat el feixisme, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Iglesias també va dir que aquest feixisme desperta també gràcies a la connivència de PP-PSOE-Cs, que no condemnen la seua violència i assisteixen a manifestacions amb ells. Crec que entre tots l’hem despertat.

Més enllà de la qüestió nacional, que ofereix el seu partit respecte a la resta de grups?

Ens agradaria posar els problemes del dia a dia en el centre. Les llistes d’espera en sanitat, millorar els ajuts a l’agricultura, resoldre els problemes de comunicació, especialment al Pirineu, els barracons a les escoles... S’ha de treballar l’agenda nacional alhora que l’agenda social.

MOLT PERSONAL - Ha caigut en alguna fake news? Sí, va ser una innocentada de SEGRE que deia que habilitaven la Suda com a mesquita.  - Té compte a Netflix? Què mira? Sí. Alguna pel·lícula i Orange is the new black. I també Joc de Trons a HBO, és clar.  - Què és més dramàtic, sortir a l’ascensor de SEGRE a baix o quedar-se sense bateria? La bateria, et pot donar problemes.  - Diari, en paper o a la tablet? Estic abandonant el paper, encara en compro, però cada cop llegeixo més en tablet.  - Un columnista que no es perdi? Jordi Évole i Joan Subirats.  - A les xarxes, activa o voyeur? Molt activa.  - Ha bloquejat algú a Twitter? Sí, una quinzena. Els que insulten.  - Al cotxe, ràdio o música? Les dos coses, hi ha moments per a tot.  - Què vol ser de gran? Sobretot, feliç i continuar involucrada en política.  - Una pel·lícula que l’hagi marcat? El club de la lucha, de David Fincher.  - El llibre que ha llegit més vegades? El temps de les cireres, de Montserrat Roig.  - Un polític que no vagi a la seua llista electoral que admiri. Molts. Diria per exemple Quim Arrufat, de la CUP.  - Un vici confessable? Merlí (rialles).  - Acabi la frase: Brussel·les és... Més  que és, hauria de ser la capital de tots els europeus.

Els carrers seran sempre nostres? - Ha participat en alguna manifestació durant el 2017? Sí, moltíssimes.  - Quin és el lema que més va corejar? “No és no”.  - Abans del 2010, estava mobilitzada políticament? Sí, des de sempre. Vaig començar a militar a ICV el 2007.  - Una manifestació –d’aquí, d’ara o del passat– que no s’hauria volgut perdre en cap cas? La de l’alliberament dels consellers.