David Rodríguez: «No hi ha marxa enrere»

Llumà, Deig... A Solsona sempre ha tingut força, l’independentisme.

Llumà es va fer famós amb allò que no col·locava la bandera espanyola perquè era a la bugaderia. I Deig va promoure la Conferència Episcopal catalana en un famós discurs que va pronunciar, crec recordar, a Prada de Conflent. Novell, en el tema de país, també s’ha compromès a favor de la sobirania popular, sempre des d’una òptica pacífica i democràtica.

El bisbe i l’ajuntament no teniu la mateixa visió respecte a l’homofòbia.

En aquest tema hem tingut un desacord, sí.

S’ha arreglat?

No n’hem tornat a parlar. Si ho fem, ja ho veurem.

Què pensa quan Arrimadas diu que a ells els vota la “gent normal”?

Aquest partit sempre fa el mateix. Diu que representa tots els catalans, però això no és veritat. No podem oblidar l’origen de Ciutadans. És un partit que va nàixer de l’odi contra Catalunya. Es va crear per combatre la llengua i l’escola catalanes. Ciutadans representa els poderosos, les poques persones que decideixen les polítiques, l’Íbex-35. És exactament el contrari del que representem nosaltres. La república és el poder del poble.

Parlant d’odi: es va fer famós fa un parell d’anys un cartell dels carnavals de Solsona en el qual s’instava suposadament a odiar els espanyols. Crec recordar que finalment es va demostrar que l’ajuntament no tenia res a veure amb aquest cartell. Que va ser un assumpte de falsa bandera.

Exactament. Ni l’ajuntament, ni ningú de Solsona, ni cap independentista no tenia res a veure amb aquest cartell. No recordo com va acabar l’assumpte, però em consta que es va demostrar que ho havia fet una persona unionista per fer mal a l’independentisme.

Són certes les amenaces de morts als carrers de les quals va parlar Marta Rovira?

Puigdemont ens va dir als parlamentaris el 26 d’octubre que li constaven amenaces de violència extrema i que hi podia haver morts.

Tot i així veu possible la independència?

Per la nostra part no hi haurà violència, però no hi ha marxa enrere. Després de l’1-O, a l’Estat li queda la força però a Catalunya ha perdut la legitimitat. La independència és una qüestió de temps.