Xavier Gacía Albiol: «A Catalunya, la demagògia populista és l'independentisme»

Amb Oriol Junqueras a la presó i Puigdemont a Bèlgica, aquesta és una campanya com qualsevol altra?

Comparat amb l’anormalitat de voler tirar l’Estatut per la finestra, trencant els marcs legals i manipulant el funcionament del parlament català per silenciar l’oposició, em sembla molt més normal unes eleccions de veritat, amb urnes de veritat i amb totes les garanties. Quant a la situació d’alguns candidats, que jo sàpiga en cap democràcia ser candidat o fins i tot càrrec electe equival a tenir impunitat per cometre delictes.

El seu partit ostenta el Govern que ha aplicat l’article 155 de la Constitució, però les enquestes li donen molt pitjor resultat que a Cs i PSC, els dos partits que li han donat suport.

Les enquestes mai no han estat gaire generoses amb el PP a Catalunya. Molts votants del PP prefereixen ser cauts quan els pregunten. No seria la primera vegada que les enquestes sobrevaloren Cs. L’important és que o sumem els tres o no hi ha alternativa. I tinc la convicció que molta gent ha respirat tranquil·la quan el PP i el Govern han portat la iniciativa política per frenar els disbarats que hem viscut.

No creu que el Govern del PP ha pecat de no donar una resposta política al sobiranisme, fiant-ho tot a la judicial?

El Govern [central] ha estat fent oferiments de diàleg. Li va oferir diàleg al president Mas el 20 de setembre del 2012, quan va exigir un pacte fiscal amb l’amenaça de convocar eleccions. Li va tornar a oferir diàleg l’abril del 2014, quan vam debatre i vam rebutjar la seua proposta de transferir al Parlament la potestat de convocar i organitzar un referèndum. En vam oferir el juliol del 2014, quan Mas va presentar les 23 exigències de la Generalitat, però ell va tornar a supeditar-ho tot a un referèndum d’autodeterminació. La mateixa oferta se li va plantejar al president Puigdemont el 2016 i va resultar que dels 46 punts que em va presentar només volia parlar d’un: el referèndum d’autodeterminació. Li vam oferir diàleg en el marc de la Conferència de Presidents. S’hi va negar i va deixar la cadira buida. I finalment es va negar a venir al Senat a plantejar les seues propostes. És difícil dialogar amb qui emmordassa l’oposició com el 6 i 7 de setembre. I quan entén per diàleg acceptar la seua exigència d’incomplir la llei i autoritzar un referèndum d’autodeterminació.

Vostè ha dit que no hi ha res més passat de moda que ser independentista. Quin és, segons la seua opinió, el motiu que explica que hi hagi més catalans que mai des de la restauració de la democràcia que ho són?

Hi han confluït dos circumstàncies. Uns polítics que han utilitzat tots els recursos a la seua disposició per promoure l’independentisme des del poder i un malestar general en totes les democràcies occidentals pels efectes de la crisi del 2008. A Catalunya, la demagògia populista es diu independentisme. Com tots els populismes, ofereix respostes errònies que actuen com a falsos remeis a problemes reals. En altres països aquest populisme té rostres diferents, per exemple a la Gran Bretanya el Brexit.

També ha afirmat que en la majoria de l’escola pública, especialment a l’interior, s’educa els nens per odiar Espanya. Entén, doncs, que la majoria de mestres actuen al servei de l’independentisme i que cal canviar la formació que reben els futurs mestres?

Crec que s’han produït situacions en les quals professors han portat les seues conviccions polítiques a la seua tasca docent. No tots, però sí un nombre important. Em preocupa que es polititzi l’educació, però em temo que això és un símptoma que els separatistes han volgut polititzar-ho tot, des de l’esport, als col·legis professionals o a les festes populars.

Cal mantenir l’aplicació de l’article 155 en el cas que els independentistes tornin a ser majoria al Parlament?

El 155 cessa completament una vegada es constitueixi el Govern català, sigui el que sigui. I en alguns aspectes, lligats al funcionament parlamentari, quan es constitueixi la nova legislatura. Sobre aquesta matèria no hi ha dubtes. El que ha quedat clar és que el Govern del PP té instruments per preservar la democràcia i l’Estatut si algú intenta trencar-los.

En el cas que hi hagués un Govern no independentista en el qual el PP és decisiu, quines actuacions serien prioritàries per al seu partit?

Si els catalans ens fan la confiança per formar part d’un govern de canvi, ens marcarem 8 objectius: acabar amb el procés de ruptura i divisió; tornar la serenitat i l’amistat civil a la societat catalana; aconseguir la tornada de les empreses que se n’han anat; abaixar l’atur per sota del 7% en quatre anys; fer de Catalunya la regió econòmicament més dinàmica d’Europa; portar a terme un pla intensiu contra la pobresa i l’exclusió; dedicar molta energia col·lectiva a la qualitat educativa; i renovar el model d’atenció a la gent gran.

En aquest supòsit, hi hauria programes en llengua castellana a TV3?

Crec que el problema del sectarisme polític a TV3 o a Catalunya Ràdio no té a veure amb la llengua sinó amb dos elements diferents: la mentalitat hegemònica ultranacionalista i la politització de tots els espais de producció pròpia, fins i tot aquells que poden semblar menys polítics. Es pot fer bona televisió en català, que és una llengua tan espanyola com ho és el castellà.

Personalment, considera encertada la decisió judicial que va imposar al Museu de Lleida entregar al monestir de Sixena les 44 obres que feia molts anys que formaven part de la seua col·lecció?

No conec en detall els arguments de la decisió judicial. Tenim una segona sentència que respon a un recurs d’apel·lació de les administracions catalanes, recurs a què el PP dóna suport. El recurs de reposició del lletrat de la Generalitat i del Consorci del Museu de Lleida assenyala que les decisions del jutjat d’Osca infringeixen lleis de patrimoni tant estatals com les pròpies de l’autonomia catalana. Per tant, la qüestió no està tancada.

Pel que fa al resultat del seu partit a Lleida, veu suficient mantenir un diputat o seria un fracàs no aconseguir-ne dos?

Històricament, la major part de les vegades hem obtingut un diputat. Per tant, seria un resultat en línia amb la majoria de les eleccions. Hi ha milions de catalans que durant aquests anys ens hem sentit atabalats i coaccionats per l’independentisme. No podíem expressar-nos lliurement a la feina i entre amics. Ara ens donarem el gust de votar el PP, que ha parat els peus als que es creien amos de Catalunya.