CORRUPCIÓ CAS ERO
Chaves i Griñán afirmen que desconeixien irregularitats
Defensen que “ni coneixien ni podien conèixer el frau” || Segona sessió del judici als expresidents andalusos
Chaves conversant, ahir al judici, amb Magdalena Álvarez.
Els expresidents de la Junta d’Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán van afirmar ahir durant la segona sessió del judici en el qual se’ls acusa de prevaricació i malversació de cabals públics que no coneixien ni podien conèixer les presumptes irregularitats en el cas dels ERO.
Durant la celebració de la vista, les defenses de Chaves i Griñán van insistir que els seus dos clients desconeixien el possible frau perquè la Intervenció no els va alertar.
Les defenses afirmen que no podien conèixer el suposat frau perquè no era la seua funció
El magistrat Juan Antonio Sala va permetre en la primera vista que es llegissin els escrits d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció i el PP d’Andalusia contra els expresidents i 20 excàrrecs més de la Junta també acusats i, ahir, les defenses de Chaves i Griñán van llegir les seues conclusions exculpatòries.
L’advocat de Manuel Chaves, per al qual demanen deu anys d’inhabilitació per un suposat delicte de prevaricació, va afirmar que no podia tenir coneixement “dels procediments concrets pels quals es canalitzaven els ajuts” per no ser aquesta una de les seues funcions com a president, càrrec que va ocupar durant 19 anys.
En el cas de José Antonio Griñán, que s’enfronta a sis anys de presó i trenta d’inhabilitació, l’advocat va dir que “totes les actuacions del Consell de Govern” sobre aquestes adjudicacions van ser fetes amb els seus corresponents “informes” i van ser aprovades pel Parlament.
Entre els arguments més sentits en el judici d’ahir, es va exposar que “no existeix procediment específic ni pla preconcebut ni concert previ” per idear un sistema perquè “a Andalusia els diners dels aturats es donessin a amiguetes”.
El judici, que va començar dimecres, gira al voltant del procediment polític del cas ERO, un sistema que va funcionar entre l’any 2001 i el 2011, període durant el qual el govern andalús va repartir més de 850 milions en ajuts sociolaborals de manera, presumptament, “arbitrària” i “sense control”, segons el jutge d’instrucció.
