Mireia Boya: «Les opcions sols són dos: el 155 o la possibilitat de llibertat i de república»

Des de la CUP, donarien suport a qualsevol Govern de caire independentista o hi posaran condicions?

Hi posarem condicions. Si hi ha partits independentistes que volen formar govern i tornar a l’autonomisme, amb nosaltres que no comptin. Nosaltres només participarem, entrarem i treballarem en un Govern perquè faci la república.

I parlant de república, es pot aconseguir sense la majoria de vots?

Fem la pregunta contrària, la república es pot deixar de fer amb un 35 o 40% de la gent que no la vol? Si ells diuen que no som suficients, nosaltres també diem que ells no són suficients. Aquest és el conflicte polític que hi ha actualment. Com més gent voti en aquestes eleccions tan binàries, millor, així tot serà més fàcil.

Què diria als indecisos que no saben si votar la CUP, Junts per Catalunya o Esquerra?

Molt més important que el vot independentista indecís, per a mi és el vot dels comuns a Lleida i volem captar el seu vot. Votar els comuns aquí és tirar el vot a la paperera de la història i si la gran majoria de la població és independentista, considero que en aquestes eleccions s’ha d’elegir.

I quines serien, doncs, les opcions?

Les opcions són el 155, repressió i cops de porra o la possibilitat de llibertat o de república. Entre les tres candidatures independentistes, ens presentem com la garantia de fer efectiva aquesta república. Els altres dos partits, ERC i el PDeCAT, perquè JuntsxCat és PDeCAT, no ens enganyem, en els seus programes crec que estan optant per intentar una vegada més la bilateralitat i el diàleg.

Per què van decidir presentar-se a aquestes eleccions malgrat dir que són “il·legals”?

Nosaltres vam ser els últims a decidir presentar-nos. Vam celebrar una assemblea i vam arribar a la conclusió que l’Estat espanyol vol aquestes eleccions per imposar-nos la Constitució. Quan vam veure que es tractava d’això i que estava en risc fer efectiva la república, vam dir: encara que no està en un context democràtic ni de normalitat ni de respecte als drets humans ni de llibertat, ens hem de presentar per evitar que aquest article 155 acabi amb aquesta república que vam declarar el 27 d’octubre.

En el seu programa electoral no apareix el punt 155, però quin és l’argument número 155 que fa que es presentin?

Són el passat i el futur, perquè tenim memòria d’aquells que han lluitat des de fa moltes dècades per aconseguir aquesta república i perquè aquesta és una oportunitat per tenir un país millor. Per a nosaltres, hauria de ser feminista, ecologista, socialista i, sobretot, antifeixista.

Quines expectatives tenen per al 21-D?

Jo no vull anar sola a Barcelona. Voldria que Pau Juvillà (número 2) vingués amb mi i fóssim dos veus, una del pla i una altra del Pirineu. Ens encantaria poder treure-li el diputat al PP i que es quedés sense representació a Lleida o poder treure’n un a Cs o al PSC. Això seria una gran victòria.

Com van viure la consulta de l’1-O a Aran?

Primer, amb decepció pel paper que van fer les dos forces que tenen representació en el Conselh Generau, que són CDA i UA. Aquesta última es va oposar que es dugués a terme el referèndum, a més amb un discurs que nega el dret a l’autodeterminació dels catalans quan estan demanant el dret a l’autodeterminació dels aranesos. Per la seua part, CDA es va mantenir al marge i no va deixar els locals. Després, amb tensió i nervis.

Aran no és un territori gaire independentista...

Hi ha una gran part de la societat aranesa que no acaba de sentir com a seua l’oportunitat de tenir una república. Jo mai he negat el dret a decidir dels aranesos i si després decideixen fer un referèndum d’autodeterminació crec que l’han de fer. M’agradaria que aprofitessin l’oportunitat de tenir una república millor que el que tenim ara, que permeti desplegar drets socials, tenir més competències per al Conselh Generau i un millor autogovern. Després, en un segon moment, per què no, decidir si volen continuar formant part de Catalunya o aspirar a anar sols o intentar despertar la vella nació occitana, que està una mica adormida.

Creu que la Llei d’Aran representa la realitat del territori?

La llei del 2015 és una bona llei, que reconeix el dret d’autodeterminació dels aranesos. El problema que hi ha és que no s’ha desplegat del tot i s’està fent d’una manera molt lenta. En aquest sentit, és necessari pressionar el Govern perquè ho faci. El segon problema és que quan traspasses competències s’ha de reflectir en un increment pressupostari, perquè si les has d’assumir les has de poder pagar. Aquí tampoc no és suficient la transferència pressupostària que té Aran per donar serveis de qualitat.

L’escenari en el qual ens trobem ara, el contemplaven?

Sempre vam advertir del que és l’Estat espanyol. Teníem la sospita que això passaria. Crec que el Govern va pecar una mica d’ingenuïtat al no preveure que l’Estat espanyol cauria amb tota la seua repressió. Ho vam començar a veure l’1 d’octubre, però potser ja era massa tard per adonar-se que aquesta transició tranquil·la que proposava JxSí no seria així.

Van decidir cedir els seus espais electorals per mostrar el seu suport al Govern cessat i empresonat. Com es va prendre aquesta decisió?

Aquestes no són unes eleccions normals. La junta electoral està silenciant i tallant la llibertat d’expressió de moltes persones que porten llaços grocs o que posen una bandera als seus balcons o als dels ajuntaments. Ja que això està prohibit, que almenys puguin tenir veu a través de nosaltres..

Creuen que hi ha política de la por?

Segur. Si no, per què mantenen el vicepresident, un altre conseller i els Jordis a la presó i n’alliberen només la meitat? El poder judicial espanyol està lligat al poder polític.

MOLT PERSONAL - Ha picat en alguna fake news? Crec que no, encara que de vegades ho faig intencionadament  - Té compte a Netflix o en alguna altra plataforma? No en tinc  - Què és més dramàtic, sortir a l’ascensor de SEGRE a baix o quedar-se sense bateria? Quedar-se sense bateria  - Diari, en paper o a la tablet? Tablet  - Un columnista que no es perd Acostumo a llegir-los tots  - A les xarxes, activa o voyeur? Activa, massa de vegades  - Ha bloquejat algú a Twitter? No havia bloquejat ningú fins al setembre, quan hi va haver una invasió de ‘trolls’  - Al cotxe, ràdio o música? Ràdio  - Què vol ser de gran? Sóc professora associada, però m’agradaria continuar tenint un salari digne i no el d’associat  - Una pel·lícula que l’hagi marcat ‘Els ocells’ d’Alfred Hitchcock  - El llibre que hagi llegit més vegades ‘El Senyor dels Anells’  - Un polític que no vagi a la seua llista electoral que admiri. La meua mare (Pilar Busquets, la primera síndica d’Aran)  - Un vici confessable. Tots són inconfessables  - Acabi la frase: Brussel·les és... Musclos amb patates fregides i exili