SEGRE

El candidat de PSC-PSOE

Òscar Ordeig: "Volem heretar el llegat polític del president Tarradellas"

Òscar Ordeig cita en campanya el president Tarradellas i assenyala el seu partit com a “hereu del llegat polític” de qui va ser un dels fundadors d’ERC. Pot semblar estrany, però és consistent amb la meta dels socialistes d’atreure vots d’esquerra i dreta per convertir-se en l’eix d’un “catalanisme polític moderat”.

Òscar Ordeig:

Òscar Ordeig:SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Va participar en un míting socialista a Lleida amb Miquel Iceta i Pedro Sánchez on les paraules més dures cap als partits independentistes van ser les que vostè va pronunciar. Els va dir aprofitats, inoperants, i va qualificar la seua noció de patriotisme com a “despotisme”.

A Lleida, el Pirineu i Aran hem patit dos crisis: la derivada del procés i, a més, la provocada per set anys de desinversió en què la Generalitat simplement no ha estat aquí, i en els quals any rere any hem tingut les pitjors xifres en els pressupostos.

Llavors, el seu discurs contrari a l’independentisme és més dur perquè es considera doblement perjudicat per ell?

Sí, així és.

Van celebrar un míting amb “aire de remuntada”, en paraules de Sánchez, i l’endemà vam assistir al trasllat de les obres de Sixena a Aragó en aplicació del 155. Com pot afectar-los això?

Va ser un dia trist que mai no hauria hagut d’arribar, però la decisió no va ser d’un polític sinó d’un jutge. Sixena és un nou fracàs de la política catalana. Què ha fet la Generalitat per evitar que això passés? A partits que ara ens critiquen per això, els diria que menys assenyalar i més retre comptes. En dos ocasions es va estar a punt de firmar acords. La primera va ser amb Caterina Mieras com a consellera i el va dinamitar CiU; la segona amb Santi Vila, i en aquesta ocasió va ser ERC la que s’hi va oposar. Nosaltres estem en contra del trasllat i a favor d’esgotar els recursos judicials. A d’altres els és igual, volen remuntar unes enquestes que els auguren una patacada històrica i justificar-se davant dels votants.

Veient com ha aplicat el Govern central l’article 155 a Lleida, reconsideraria vostè donar-li suport avui dia?

El 155 només es justifica com un mitjà per convocar eleccions el 21-D. Nosaltres no volíem ni la DUI ni el 155, però al final vam tenir tant una cosa com l’altra. Tanmateix, quina alternativa quedava per restaurar la legalitat? Només era possible forçant uns nous comicis. Va ser el PSOE el que va aconseguir que la convocatòria fos immediata, quan part del PP i de Cs haurien preferit aplicar-lo durant un període més llarg. El 155 no ha de servir per a res més que això, la seua aplicació s’ha de limitar a la gestió ordinària fins a la formació del nou govern després de les eleccions.

Què és el que fins ara li ha semblat més peculiar o estrany d’aquesta campanya?

El més estrany d’aquesta campanya és veure que tots ataquen el PSC. I ho fan perquè som els únics que pugem en tots els sondejos i perquè el nostre candidat a la presidència, Miquel Iceta, és el més ben valorat. Saben que si s’obre pas una via de solucions, a alguns se’ls acabaran els arguments. Ara hi ha persones que després d’haver votat ICV i Podem se senten més identificats amb nosaltres que amb ells; i el mateix passa amb votants de PDeCAT i l’antiga Unió. Quant a Cs, s’ha vist que apliquen les mateixes polítiques que el PP. Els socialistes som l’ase dels cops perquè volen aturar la sagnia de vots que suposem per a ells.

I què em diu dels votants més joves? Potser la idea de revolució els resulti més atractiva que conceptes com socialdemocràcia i federalisme.

Tenir idees revolucionàries significa anar contra corrent. Seguir el dictat de convocatòries, de poders que emanen de l’administració i de mitjans públics, és ser revolucionari? Es pot ser-ho si allà no hi ha cabuda per a l’autocrítica ni el lliure pensament? Això és caminar cap a una societat homogeneïtzada, uniforme i dirigida, tots darrere una mateixa pancarta, corejant un mateix lema. Nosaltres apostem per una societat oberta, crítica i, per tant, no manipulable.

A l’incorporar a les seues llistes candidats d’Units per Avançar, que és un partit format per membres de l’antiga Unió, no els preocupa diluir el seu caràcter com a partit d’esquerres, o sigui la seua principal senya d’identitat?

Moments excepcionals com el que vivim requereixen acords excepcionals. Cal parar la bogeria en la qual ens hem instal·lat i això passa per pactar amb gent diferent de nosaltres. Som en un moment històric i de vegades dramàtic, que exigeix aportar solucions. La ciutadania ens demana de mirar-nos menys el melic i més els seus problemes. És necessari enterrar fronts, trinxeres i posar fi a la paràlisi i immobilisme tant de l’independentisme que ha fracassat amb la via unilateral; com el del Partit Popular i Ciutadans, que competeixen entre si per ser el més de dretes i el més radical. La majoria és catalanista i moderada, volen diàleg i pactes.

Crec que són l’únic partit que he escoltat en aquesta campanya utilitzar el verb cedir. La tendència és la contrària.

El president Tarradellas deia: “Catalunya és massa petita per menysprear qualsevol dels seus fills” –no sé si molts estarien ara en posició de subscriure-ho–, i deia també “com es pot anar a negociar sense cedir, sense entendre l’altra part?”. En lloc d’això, hem tingut governs que han exclòs, menyspreat i assenyalat els que pensen diferent. El mal que s’ha fet a les institucions, a l’economia, a les empreses, als autònoms, a l’ocupació, és imperdonable i es podria haver evitat. El Partit Popular és coresponsable del que ha succeït per tirar llenya al foc i també ho és Ciutadans. Quant a les formaciomes independentistes, ERC, PDeCAT i CUP, saltar-se la llei no és la solució. També ells han jugat amb foc i en cal que es castigui uns i altres a les urnes.

Crida l’atenció que el PSC citi en campanya el president Tarradellas.

Els socialistes volem ser hereus del llegat polític de Tarradellas, d’un catalanisme polític transversal.

El Partit Popular regala caramels en forma de pastilles per “recuperar el seny” i JxCat ven urnes de l’1 d’octubre en miniatura. Pensen innovar en campanya vostès també?

Nosaltres preferim donar explicacions i allunyar-nos del teatre i de la demagògia, no tractem el ciutadà com si no tingués opinió política.

Ha picat en alguna fake news? No, sempre intento contrastar.  Té compte a Netflix o en una altra plataforma? Sí, per a dibuixos infantils. Què és més dramàtic, sortir a baix a l’ascensor de SEGRE o quedar-se sense bateria? Ni una cosa ni l’altra.  Es pot estar sense mòbil i ens han de poder recriminar errors.  Diari en paper o tablet? Tots dos.  Un columnista que no es perdi? Lluís Bassets.  En xarxes, actiu o voyeur? Molt actiu.  Ha bloquejat algú a Twitter? Els que insulten reiteradament.  Abans del procés, mai. Ràdio o música al cotxe? Ambdós, ja que passo moltes hores al cotxe; o cap, quan penso discursos.  Què vol ser de gran? Lliure i feliç.  Una pel·lícula que el marqués. ’La vida és bella’.  El llibre que ha rellegit més vegades. No repeteixo llibres, te’n perds d’altres.  Un polític que no figuri a la seua llista que admiri. Antoni Fernández Teixidó. Un vici confessable? Preguntar a la gent per la seua vida i la seua opinió. Acabi la frase: Brussel·les és... capital de la UE i símbol de l’etapa de més estabilitat i progrés d’Europa.

tracking