Postveritat i 'fake news': Quan la veritat no importa

Apel·lar als sentiments en comptes dels fets verídics és una arma que la política ha utilitzat al llarg de la història. Però, des de fa un parell d’anys, aquesta estratègia s’ha batejat com a postveritat, amb el president dels Estats Units, Donald Trump, com a  màxim representant. A partir del triomf del republicà, es van multiplicar els conceptes relacionats amb la postveritat: fake news, fets alternatius i rumors es van començar a propagar i les xarxes socials van ser el seu aparador i altaveu. Una escalada de fenòmens que l’escriptor i professor Ferran Sáez ja veu irreversible. “És un fenomen cultural, la gent ja s’ha acostumat a percebre les coses d’una forma molt poc crítica i la postveritat ja arriba a ciutadans, mitjans de comunicació i polítics.”

Precisament, els partits catalans també han fet ús d’aquestes fake news i de factors interpretables per aprofitar-los a favor seu. “L’inici real de la campanya electoral del 21-D va començar quan Xavier García Albiol i Mariano Rajoy es van fer ressò del que havia succeït a Balsareny. Enaltint falses denúncies i sense la mínima contrastació, van utilitzar aquest relat perquè els beneficiava”, remarca Sáez. 

Però utilitzar aquesta estratègia no és patrimoni exclusiu d’un partit concret. Des de Ciutadans fins a Esquerra, passant per JuntsxCat i el PP han utilitzat informacions sense contrastar com a argument o han canviat d’opinió sobre una idea perquè en aquell moment els beneficiava i ara no. “Neguen la realitat i n’adopten una altra més còmoda, més afí als seus interessos, i això ho han propiciat les xarxes socials”, subratlla Sáez.

“Són les noves masses que han arribat a través del mòdem, només cal recordar el que va passar el dia en què suposadament Puigdemont anava a convocar eleccions, va canviar d’opinió pel que es deia a les xarxes; ha influït, i no per a bé, sinó per fer actes més impulsius”, reflexiona Sáez.

Tots els partits han utilitzat les ‘fake news’ per al seu benefici, sense contrastar ni verificar la informació

Davant d’aquest panorama, només es pot utilitzar una arma per combatre la postveritat: contrastació. “Creure en el periodisme, el que contrasta, verifica i comprova el que es diu i es fa”, recalca Sáez. I és que només després del 21-D podrem comprovar com han influït les fake news en els comicis, però ja han establert uns precedents que, anys abans, semblaven impensables i surrealistes. “La postveritat ha vingut per quedar-se, i hem de plantar-li cara”, sentencia Sáez.

Rivera i els llibres de text catalans El líder de Ciutadans va mostrar al Congrés un llibre amb un mapa lingüístic del català i va dir que era un llibre escolar. Era l’enciclopèdia del club Super3 de fa quinze anys.  El ‘selfie’ profitós de Ramón Tremosa Ramon Tremosa va fer un tuit amb l’exprimer ministre belga Elio di Rupo dient que criticava “la deriva autoritària” de Rajoy i recolzava el Govern. Di Rupo va dir que l’eurodiputat només li va demanar un selfie.  La trucada de Rajoy i Albiol al matrimoni de Balsareny Rajoy i García Albiol van trucar a un matrimoni de Balsareny que va denunciar que van intentar cremar-los la casa al tenir penjada la rojigualda. Mai es va demostrar aquest fet i la parella estava en col·lectius neonazis.  De la independència total a la declaració simbòlica La proclamació unilateral d’independència primer es va vendre com un punt d’inflexió i definitiu per a la República catalana. Després de l’aplicació del 155, molts portaveus i dirigents sobiranistes van canviar de versió i van dir que la DUI era “simbòlica”.