Meritxell Serret: «Ni tan sols podré votar. En aquestes eleccions ens ho juguem tot»

Si li dic que a l’avió he coincidit amb un senyor de 90 anys de Vallfogona de Balaguer, què en pensa?

M’emociono. És en Josep, un veí de tota la vida. Sentir el suport de la meua gent m’ajuda a suportar la situació. El 7 de desembre ho recordaré com el dia en què em vaig adonar que ningú no ens ha oblidat, que continuo sent una veïna de Vallfogona malgrat la distància. Veure una persona tan gran com en Josep tan lluny de casa seua, o el meu germà, que encara no havia pogut venir a Brussel·les, va ser una cosa molt especial.

Que la número 1 d’ERC per Lleida i el número 1 de JuntsxCat per Barcelona estiguin a 1.300 quilòmetres dels seus col·legis electorals els uneix més del que els separen els seus programes electorals?

Els cinc membres del Govern que som aquí fem molta pinya. Sens dubte, hi ha més coses que ens uneixen de les que ens separen. No ens sentim contrincants. Tenim clar que busquem un mateix objectiu: tornar la democràcia a Catalunya, tornar la dignitat a les seues institucions, acabar amb l’opressió que pateix la ciutadania. Anem tots a l’una en aquest sentit. Hem de guanyar per demostrar al món que malgrat la persecució judicial, la presó i l’exili, volem seguir endavant.

Què es vota el 21-D?

Ens juguem un model de convivència. Espero que la gent del Comú ho entengui, vist com actua l’Estat espanyol. No es pot ser imparcial amb els valors democràtics i la llibertat d’expressió. Tampoc no entenc la complicitat del PSC. És tot tan irracional! Com es pot donar suport a ser perseguit judicialment per un tuit o per portar un llaç groc?

La clau és superar el 50 per cent dels vots?

Si el bloc independentista supera el 50% dels vots serà una gran victòria. Revalidar el resultat del 27-S tenint en compte que Puigdemont és a Brussel·les i Oriol Junqueras a la presó ja seria un gran resultat, així que si traiem més del 50% dels vots voldrà dir que ningú no s’ha fet enrere, al contrari: significarà que ni la repressió ni la persecució no ens han fet abandonar el nostre objectiu.

Si les estructures d’Estat existien, eren prou fortes per crear una república?

Existien, i si no ens haguessin amenaçat d’utilitzar la violència tot hauria seguit endavant.

Encara és possible el diàleg amb Espanya?

Amb Espanya, segur. Amb l’Estat espanyol, que sembla disposat a tot contra Catalunya, és més difícil. No esperava que fossin capaços d’arribar tan lluny. I s’han frenat perquè el món els mira amb lupa. Partit Popular, Ciutadans i PSOE estan nerviosos perquè se saben vigilats. Allò que és un “assumpte intern” d’Espanya ja no val. Els que som a Brussel·les tenim, sobretot, la funció de donar visibilitat internacional al conflicte. Perquè Catalunya és un país obert al món. Tenim una societat multicultural i una balança comercial exterior positiva, a més d’acollir milions de turistes que ens visiten. Sempre estarem disposats a dialogar i a pactar. I si és amb l’arbitratge de la Unió Europea, doncs perfecte.

Com ha vist des de la distància que s’emportessin les obres originàries de Sixena del Museu de Lleida?

Amb una gran impotència. Em fa ràbia que es forcin polèmiques amb Aragó, que es creïn conflictes per interès polític. A l’agost vaig defensar davant de la Unió Europea els fructicultors aragonesos com a consellera d’Agricultura perquè eren interessos compartits amb els dels pagesos lleidatans. Treure per la força unes obres d’art que estaven ben conservades en un museu és un disbarat.

Si fa un any li haguessin dit que el líder de la seua formació política acabaria empresonat i vostè estaria vivint a Brussel·les per tal de no ser detinguda, s’ho hauria cregut?

Sabíem que corríem riscos, però sens dubte el que ha passat mai no ho hauria imaginat. Partíem de la idea que vivíem en un Estat de dret i, per respecte a la Constitució, a la qual sempre apel·len, semblava impensable que se saltessin totes les normes.

Té contacte amb l’Oriol Junqueras?

De fet no parlem des que me’n vaig anar i a ell el van empresonar. Sabem l’un de l’altre a través de les persones que van a visitar-lo i ens enviem escrits. Tant un com l’altre sabem que ni la presó ni l’exili no podran canviar-nos, ens sentim tan propers com sempre.

La Junta Electoral prohibeix el color groc o que es digui que vostè és a l’exili. Alhora, va autoritzar una manifestació d’ultres davant de la seu de la CUP. Decisions judicials arbitràries o alguna cosa més?

Aquestes decisions arbitràries ens porten cap a marcs autoritaris. Jo, que vaig nàixer el 75, quan va morir Franco, no podia imaginar-me que viuria aquestes sensacions de les que sentia parlar a la gent gran. Sembla que volen que ens quedem a casa, que no ens fiquem en política. El que no han previst és que la voluntat del poble català és ferma.

Li va doldre que María Dolores de Cospedal triés una granja de Vallfogona de Balaguer per fer un acte polític quan vostè ja estava a Brussel·les?

No sé si ho van fer a posta, perquè han fet altres actes en aquesta mateixa finca. En tot cas, si ho van fer per molestar-me va ser al contrari: és tot un honor que portin una ministra al meu poble per neutralitzar-me. [Riu]

A banda de la família, què troba a faltar?

Moltes coses, moltes. Jo, com la resta del Govern, tenia el meu projecte de vida a Catalunya i ara ni tan sols puc votar a les eleccions malgrat ser cap de llista per Lleida perquè no podia personar-me a fer els papers per votar per correu sense risc de ser detinguda. Res no és normal. En aquestes eleccions ens ho juguem tot. Sóc optimista, malgrat tot, i crec que si han forçat tant la màquina és perquè tenen por. Si el 21-D traiem un bon resultat, per força hi haurà d’haver algun canvi.

Ha picat en alguna fake news? Vigilo molt. Té compte a Netflix? Què mira? No, però sóc molt de sèries. Què és més dramàtic, sortir a baix a l’ascensor de SEGRE o quedar-se sense bateria? Cap de les dos coses.  Diari en paper o tablet? En paper... encara que ara no pugui.  Un columnista que no es perdi. M’agrada la diversitat.  A les xarxes, voyeur o activa? Intento ser activa.  Ha bloquejat algú a Twitter? Alguna vegada trolls. Al cotxe, ràdio o música? Combino. M’agrada la ràdio, però també sóc de les que canten conduint.  Què vol ser de gran? Feliç. Vull poder viure d’una feina que m’ompli envoltada de la gent que estimo.  Una pel·lícula que l’hagi marcat. Ara que estic més tova, ‘Mi vida sin mí’, d’Isabel Coixet.  El llibre que ha llegit més vegades. ‘1984’, ‘Fahrenheit 451’ i ‘Un món feliç’.  Un polític que no vagi a la seua llista que admiri. Els acabats d’alliberar: Turull, Rull, Txell Borràs...  Un vici confessable. El xocolate i el vi blanc.  Acabi la frase. Brussel·les és... Ara, un lloc d’acollida.