EUROPA POLÍTICA
Àustria estrena govern amb membres de la ultradreta
L’FPÖ ostentarà les carteres d’Interior, Exteriors i Defensa || Protestes als carrers durant la jura dels càrrecs
Després de deu anys a l’oposició, l’ultranacionalista Partit Liberal d’Àustria (FPÖ) va reeditar ahir la coalició que ja va formar amb el Partit Popular (ÖVP) entre els anys 2000 i 2006, amb un programa en el qual destaca l’enduriment de les polítiques d’immigració i asil.
Els quinze membres del nou Govern, encapçalats pel canceller i cap de l’ÖVP, Sebastian Kurz, van prometre els càrrecs en un acte celebrat a l’antic Palau Imperial de Viena, mentre mil cinc-cents policies mantenien allunyats els sis mil manifestants que protestaven contra l’entrada dels ultres a l’Executiu.
La coalició de dretes promet mà dura contra la immigració i una reducció de la despesa
El president federal, l’ecologista Alexander van der Bellen, va recordar durant la cerimònia les seues diferències ideològiques amb el nou Executiu i va recordar que aquest haurà “de respectar la història d’Àustria, els capítols positius i també els foscos”, en clara referència al passat nazi del país. Entre els ministres de l’FPÖ hi ha alguns polítics amb un passat o un present proper a l’extremisme de dretes. Entre aquests, el mateix vicecanceller i líder del partit, Heinz Christian Strache, que va tenir contactes neonazis durant la seua joventut, i el nou ministre d’Infraestructures, Norbert Hofer, que és membre d’una confraria pangermànica i nacionalista.
Mentre a la seu de la Presidència s’assumia el nou Govern, format dos mesos després de les eleccions generals del passat 15 d’octubre, diversos milers de persones protestaven a la propera plaça dels Herois contra la nova pujada al poder de l’extrema dreta. Els crítics temen que amb l’FPÖ controlant els ministeris d’Interior, Exteriors i Defensa es produeixi una retallada de drets fonamentals, com el de manifestació o la llibertat de premsa. La reedició de la coalició dretana promet mà dura davant la immigració, una reducció de la despesa pública, baixades d’impostos, algunes reformes a l’Administració pública i la promesa de corregir el que qualifica com a “desenvolupaments equivocats” a la UE.