Debat en clau plebiscitària amb pacte de no-agressió entre sobiranistes i el 155 de fons

Hi ha coincidència en el fet que són unes eleccions atípiques. Convocades des de Madrid, en dijous, amb candidats a la presó i a Brussel·les... però s’ha mantingut un clàssic: el debat electoral del Grup SEGRE l’últim dia de campanya. El bloc independentista i el constitucionalista es van mantenir ahir inamovibles i Catalunya en Comú-Podem ho aprofita per postular-se com “la clau”. La marxa de les obres de Sixena del Museu de Lleida, el dèficit en comunicacions i la necessitat de replantejar el Segarra-Garrigues van ser alguns dels temes que es van posar sobre la taula.

Per primera vegada, més dones que homes entre els cap de llista per Lleida. Quatre de set. La imatge per a la història, malgrat tot, no va poder ser. Meritxell Serret lidera la llista d’ERC des de Brussel·les i va ser el número dos, l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, qui va representar els republicans en un debat moderat per Santi Roig, de Lleida Televisió, en què també van participar Josep Maria Forné (Junts per Catalunya), Jorge Soler (Ciutadans), Òscar Ordeig (PSC), Mireia Boya (CUP), Marisa Xandri (PP) i Sara Vilà (Catalunya en Comú-Podem). Poc es va parlar de programes. Intervencions en clau plebiscitària amb dos blocs inamovibles: JxCat, ERC i la CUP, en el sector sobiranista, que reivindica el vot “contra el 155”, i Cs, PSC i PP, en el constitucionalista, que es presenten com l’oportunitat per “deixar de parlar del procés”. Els comuns, d’àrbitre, a veure-les venir, conscients de ser “la clau” per “desbloquejar” l’actual situació política.

“Humiliació del 155”

Va ser un debat bastant civilitzat, amb poques sortides de to. Algun punyal va sobrevolar la sala 2 de l’auditori Enric Granados, però la sang no va arribar al riu, malgrat el cansament de tants dies de campanya. Per a Josep Maria Forné, són “unes eleccions excepcionals en què ens juguem la dignitat com a país després de la humiliació del 155”. Forné va plantejar una victòria sobiranista com l’oportunitat de “validar” la República, “recuperar les institucions” i “restituir el president cessat”. Es va mostrar molt crític amb el PP per haver-se negat a dialogar, però també va carregar contra “el silenci del PSC, que va permetre que s’emportessin les obres de Sixena del Museu de Lleida”.

Forné també va interpel·lar Sara Vilà (“la vostra clau és per obrir la porta del dret a decidir?”) i va discrepar de Jorge Soler i Marisa Xandri per les crítiques a l’escola catalana. “L’adoctrinament és mentida.” “Educar és acompanyar les persones perquè volin soles”, va afegir aquest exdirector de l’institut Màrius Torres de Lleida.

Bernat Solé va recordar “les divuit ocasions en què es va intentar aconseguir un referèndum pactat”. “El tema de la unilateralitat caldria preguntar- lo a l’Estat espanyol, al PP, als que reivindiquen el seny”, als quals va acusar de ser els responsables “de la violència de l’1 d’octubre”, de “paralitzar quaranta-cinc decrets llei” i d’“escapçar el Govern”, parafrasejant Soraya Sáenz de Santamaría. Així que encara que va definir les eleccions de dijous com a “imposades”, va demanar el vot (en català i en aranès) per “aturar el 155, que va permetre l’espoli del Museu de Lleida, i recuperar les institucions ocupades”. Segons Jorge Soler, en canvi, les eleccions són l’oportunitat d’aturar “un procés que no ens ha portat enlloc” i en el qual els independentistes “s’han carregat l’autonomia i l’autogovern”, per la qual cosa va advocar per girar full i superar “la crisi social i de convivència”, tant o més greu “que l’econòmica que ha suposat la marxa d’empreses i bancs”. El líder de Ciutadans, metge de professió, va recomanar “llegir els prospectes” abans de consumir els medicaments que recepten el PP i el PSC als mítings.

Òscar Ordeig va intentar presentar un PSC equidistant “que no volia la DUI ni el 155”, i va demanar autocrítica “tant als que han dinamitat les lleis i el sistema jurídic des de la unilateralitat”, en relació amb els sobiranistes, “com als que han fomentat el frontisme”, amb referència al PP i Cs. Va sol·licitar el vot “per reconstruir el catalanisme polític” i estendre ponts de diàleg.

"Els corsaris del règim"

La candidata de la CUP, Mireia Boya, no va buscar subterfugis: “Són unes eleccions imposades, il·legals i il·legítimes”, un “cop d’estat del triumvirat del 155”. Malgrat tot, hi participen com una oportunitat “per iniciar la República catalana sorgida del mandat popular de l’1 d’octubre”. Boya va carregar contra “els corsaris del règim del 78” que han permès “que les obres de Sixena ja hagin marxat del Museu de Lleida”, i no entén com Àngel Ros, el partit del qual va avalar el 155, “ara ploriqueja”. “Tindrem memòria”, va assegurar.

Marisa Xandri va defensar que el 155 “era l’última opció del Govern d’Espanya per aturar el desgavell generat per uns irresponsables, aparcar l’estelada i recuperar el seny i la senyera”. La líder del PP va acusar els independentistes de mentir i de portar el país a una situació de “fractura social”, va assegurar que a l’escola catalana “s’adoctrina” i va posar com a exemple que se suspengués un pessebre vivent a les Borges Blanques “perquè hi ha polítics presos, que no presos polítics”.

Sara Vilà va jugar la carta de l’equidistància. “Hi ha dos blocs enfrontats: el del 155 i el de la unilateralitat i la independència feta d’esquena al país.” La candidata dels comuns va assegurar que ells tindran “la clau” per “desbloquejar la situació des d’una posició progressista i catalanista”.

Només hi va haver acord en el fet que s’ha de millorar les comunicacions de la demarcació i que s’ha de potenciar el Segarra- Garrigues. Malgrat les pulles, fair play, salutació cordial i photo finish. Només els va faltar desitjar-se que guanyi el millor.