Dos blocs, llistes transversals

Com va succeir fa dos anys, aquestes eleccions estan totalment polaritzades entorn de la disjuntiva que Catalunya pugui ser independent o no. Tanmateix, ara hi ha una novetat important, que és que la transversalitat de la qual llavors va fer gala la llista de Junts pel Sí s’ha estès a la majoria de les formacions. La candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) és potser més del president Carles Puigdemont que del mateix PDeCAT. El seu número dos és Jordi Sànchez, l’expresident de l’ANC empresonat a Soto del Real, i inclou en llocs destacats l’exdirector de l’emissora RAC1, Eduard Pujol, o la historiadora Aurora Madaula, i en altres de simbòlics, l’actor Joan Lluís Bozzo, l’exconsellera socialista Marina Geli o l’expresident del Parlament i exdirigent d’Unió Joan Rigol. Així mateix, a Lleida manté com a cap de llista el professor Josep Maria Forné, que va ser número u de Junts pel Sí. El partit té molt més pes a les llistes d’ERC, principal favorit per a la victòria, amb Oriol Junqueras com a candidat, però també deixa espai per a la transversalitat, ja que, a banda de representants de MES i Avancem (formacions amb les quals ja estava coalitzada en comicis anteriors), com Ernest Maragall i Fabián Mohedano, n’incorpora d’altres de Demòcrates, el partit independentista sorgit d’Unió, com Antoni Castellà. El tercer partit independentista, la CUP, estrena presidenciable en la persona de Carles Riera i té com a número sis per Barcelona la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Bel Olid. Pel que fa a Lleida, ha fitxat l’activista Rosa Peñafiel i, com a suplent a la llista, l’edil del Comú i dirigent de Pirates de Catalunya, Carlos González.

En el bloc dels partits que han donat suport al 155, repeteixen tots els candidats a president: Inés Arrimadas (Cs), Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Albiol (PP). La llista més transversal és la del PSC, que ha situat en llocs destacats membres d’Units per Avançar, que es nodreix d’exmilitants d’Unió, com l’exconseller Ramon Espadaler, número 3 per Barcelona. Alhora, ha intentat fer una picada d’ull a electors d’esquerra situant com a número 4 per Barcelona l’activista Beatriz Silva, fundadora de Federalistes d’Esquerra, i a l’últim lloc, l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo. Molt menys transversals són Ciutadans i el Partit Popular. Cs només ha fitxat per a un lloc rellevant el periodista i tertulià televisiu i radiofònic Nacho Martín Blanco, que serà el número sis per Barcelona. I el Partit Popular, l’alcalde de Gimenells, Dante Pérez, com a número dos per Lleida, l’endemà que deixés el PSC criticant l’aliança amb els exmembres d’Unió.

Finalment, Catalunya en Comú, que prova de quedar-se al marge dels dos blocs, manté la confluència entre Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Podem. Xavier Domènech s’estrena com a candidat, i l’independent més conegut, al penúltim lloc per Barcelona, és el periodista i presentador de TV3 Jaume Barberà.

Un presidenciable a la presó i un altre a Brussel·les El candidat a la presidència amb més opcions de poder aconseguir el càrrec, Oriol Junqueras, d’ERC, no ha participat en la campanya perquè està en presó preventiva des de fa gairebé dos mesos, per ordre d’una jutgessa de l’Audiència Nacional, primer, i d’un jutge del Suprem, després, que li imputen delictes de rebel·lió i violència per la mobilització davant de l’escorcoll policial a la conselleria d’Economia. Junqueras va votar per correu, però la incògnita és si podrà anar al Parlament per recollir l’acta i, posteriorment, ser investit president, si rep el suport necessari. Al seu torn, el candidat a la reelecció per Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, hi ha participat a distància des de Brussel·les. El reglament del Parlament permet recollir l’acta de forma no presencial, però, si no canvia el marc actual, serà detingut si ve per fer-ho o, si fos el cas, per ser investit una altra vegada com a president.