SEGRE

EUROPA POLÍTICA

La UE activa el procés per retirar a Polònia el dret a vot a causa de la reforma judicial

Per la seua interferència en la separació de poders, i li dóna tres mesos de termini perquè rectifiqui || El Govern de Varsòvia qualifica de “polític” el procés de la Comissió Europea en contra seu

El president del Partit Socialdemòcrata (SPD), Martin Schulz, arriba a la reunió amb Angela Merkel.

El president del Partit Socialdemòcrata (SPD), Martin Schulz, arriba a la reunió amb Angela Merkel.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Comissió Europea (CE) va posar ahir en marxa l’article 7 dels tractats europeus contra Polònia, conegut comunament com a opció nuclear, un procés legal que podria retirar a Varsòvia el dret a vot a la UE a causa de les polèmiques reformes del sistema judicial, que Brussel·les considera contràries a l’Estat de Dret. “Tristament, les nostres preocupacions s’han aguditzat. En un període de dos anys, s’ha adoptat un nombre significatiu de lleis que posen seriosament en risc la independència de la justícia i la separació de poders a Polònia”, va manifestar el vicepresident de l’Executiu comunitari, Frans Timmermans, veu de l’organisme en afers d’Estat de Dret. La decisió de la UE ve donada per les reformes impulsades pel partit governamental Llei i Justícia (PiS), de tall conservador, en el sistema judicial polonès, que preocupen Brussel·les perquè posen en dubte la separació de poders.

Entre altres canvis, permeten al president del país decidir si prolonga els mandats de diversos jutges del Tribunal Suprem o per quant temps ho fa, mentre el ministre de Justícia exerceix també el paper de fiscal general. També creu que perjudiquen l’aplicació de les lleis europees al país en qüestions com ara la custòdia de menors o l’execució d’euroordres.

La decisió marca un punt d’inflexió en l’estira-i-arronsa que enfronta Varsòvia i Brussel·les pràcticament des de l’arribada del PiS al Govern el desembre del 2015, amb l’obertura per part de la CE, el gener del 2016, d’un diàleg amb les autoritats poloneses sobre aquest tema. Brussel·les està disposada a mantenir aquest diàleg “les vint-i-quatre hores del dia, set dies a la setmana”, i deixa la porta oberta a fer marxa enrere en el procés legal si Polònia implementa les seues recomanacions. Per fer-ho, dóna tres mesos de termini al nou primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, perquè faci els canvis pertinents. Per la seua banda, el Govern nacionalista polonès va defensar les seues polèmiques reformes i va qualificar de “polític” el procés legal obert en contra seu.

El negociador en cap de la Unió Europea (UE) per al Brexit, Michel Barnier, va assegurar ahir que el període de transició sol·licitat pel Regne Unit una vegada que abandoni el club comunitari el 2019 hauria de concloure el 31 de desembre del 2020, alhora que l’actual marc financer plurianual.

La primera ministra britànica, Theresa May, ja havia demanat un període transitori de dos anys durant un discurs a la ciutat italiana de Florència al setembre i els líders dels països que es quedaran a la UE van acordar negociar la proposta en la cimera de divendres passat, quan també van donar llum verda a l’inici de la segona etapa de les negociacions sobre la futura relació.

Ahir es va donar a conèixer que la primera dama britànica ha accedit a les crides d’un sector crític del seu propi partit, i es mostra disposada a retardar la data prevista per a la ruptura amb la Unió Europea –29 de març del 2019– en “circumstàncies excepcionals”.

D’altra banda, Barnier va confirmar que el període de transició només s’aplicarà al territori de Gibraltar si és amb l’aval d’Espanya, encara que May va dir que Gibraltar no quedarà exclòs de les negociacions del Brexit.

Per la seua banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va confirmar ahir l’impacte del Brexit al Regne Unit al reduir de l’1,7 a l’1,6 per cent el pronòstic del creixement de l’economia britànica aquest any, a causa d’una “accentuada incertesa”.

Merkel i Schulz es donen fins al 12 de gener per formar governLa cancellera alemanya, Angela Merkel, es va reunir ahir amb el líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), Martin Schulz, per perfilar el calendari de reunions en el qual, a partir del mes de gener, els dos grans partits del país començaran a sondejar les opcions de formar una gran coalició de govern. Després d’una trobada de més de set hores, el bloc conservador de la cancellera i l’SPD van acordar que el pròxim 12 de gener donaran per tancada la ronda preliminar de contactes. És a dir, en aquell moment, les formacions ja hauran determinat si veuen opcions reals de començar a negociar oficialment un possible programa de govern conjunt o si, en cas contrari, donen el procés per fracassat.

El president del Partit Socialdemòcrata (SPD), Martin Schulz, arriba a la reunió amb Angela Merkel.

El president del Partit Socialdemòcrata (SPD), Martin Schulz, arriba a la reunió amb Angela Merkel.EFE

tracking