La Guàrdia Civil inclou les Diades a Barcelona des del 2013 en la investigació per rebel·lió

La Guàrdia Civil assenyala a la número dos de la llista d’ERC, Marta Rovira, a l’expresident català Artur Mas, a la candidata de la CUP Anna Gabriel i a la resta de membres de l’anomenat Comité Estratègic com les persones que "van dissenyar, van orientar, van dirigir i van controlar" la implantació del pla sobiranista.

En un informe remès al jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena, que investiga el procés independentista, l’institut armat afirma que els integrants del Comitè Estratègic no només van controlar la implementació "dels seus plans per a la creació d’un estat sobirà", sinó que també "van mobilitzar els recursos humans i materials per a això".

Aquest comitè, els membres del qual eren els ideòlegs del pla sobiranista, va aparèixer esmentat en el document EnfoCat, intervingut al número dos de Junqueras, Josep María Jové, i considerat el full de ruta a seguir després de la declaració unilateral d’independència (DUI).

L’integraven una vintena de dirigents independentistes, entre ells els tres ja esmentats, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, els Jordis i els seus segons a l'ANC i Òmnium, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal o la presidenta de l’associació de municipis per la independència, Neus Lloveras.

També formaven part d’aquest comitè estratègic la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident Lluís María Corominas, el considerat arquitecte jurídic de la independència, el jurista i exvicepresident del TC Carles Vive Pi i Sunyer, o l’exvicepresidenta de la Generalitat Neus Munté.

La CUP, a més d’Anna Gabriel, tenia com a representants la portaveu Núria Gibert, dos diputats -Mireia Boya y Joaquim Arrufat- i l’alcalde d’Argentona Eudald Calvo, entre d’altres. "Tots ells van ser copartícips de dissenyar l’estratègia que havia de conduir a la independència", aferma l’informe a què ha tingut accés Efe.

En aquest sentit, la Guàrdia Civil inclou les Diades celebrades a Barcelona des del 2013 a la llista de mobilitzacions utilitzades tant pels exgoverns d’Artur Mas i Carles Puigdemont com per associacions com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a fi d’"encoratjar a les masses" contra el que entenien com a "opressió de la justícia espanyola". Entén que per això han de ser tingudes en compte en la investigació per rebel·lió que realitza el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

La Guàrdia Civil enquadra un altre grup de persones en "un segon nivell d’importància" dins del Comitè Executiu, encarregat de posar en marxa el pla d’independència, i que "van resultar fonamentals per executar les normes de desconnexió i dur a terme el referèndum de l’1-O planejats des del Comitè Estratègic".

Es tracta de tots els consellers de Puigdemont i "molt possiblement" "dels responsables civil i policial dels Mossos d’Esquadra, César Puig i Josep Lluís Trapero," exsecretari general d’Interior i exmajor del cos policial autonòmic.

La Guàrdia Civil inclou aquests dos últims perquè, al costat de l’exdirector dels Mossos Pere Soler, "constituïen la cúpula d’un cos policial que es considerava estructura de l’Estat i del qual resultava imprescindible el seu control per no malmetre els plans de celebració del referèndum".

Tots els integrants d’aquests dos comitès "es van aprofitar de les seues posicions dins del govern" per finançar i sustentar "les estructures de l’estat" i les actuacions necessàries per aconseguir la independència, "incomplint de forma generalitzada les prohibicions expresses de les autoritats judicials".

Per a això es calcula de moment que van gastar més de mig milió d’euros, quantitat que encara està per determinar, segons la Guàrdia Civil, que apunta que tots ells van contribuir a "la redacció i aprovació del marc pseudolegal de desconnexió i la recerca de conflicte social, econòmic i judicial i l’estratègia de desobediència". "És indubtable que ha existit una simbiosi absoluta i una unitat d’acció i execució plena i inescindible entre tots els actors independentistes en els últims anys"I que va començar durant el Govern d’Artur Mas quan es va celebrar el referèndum del 9-N, conclou l’informe