POLÍTICA SISTEMA IMPOSITIU
Trump obté la victòria més gran amb l’aval a la històrica rebaixa fiscal
Aconsegueix tirar-la endavant amb l’únic suport dels republicans al Senat i al Congrés || Les més beneficiades seran les empreses i les grans fortunes
Senadors republicans a Washington, ahir, després de l’aprovació de la reforma fiscal.
El Senat dels Estats Units va aprovar ahir la reforma fiscal promoguda pel president Donald Trump, en el que va ser el primer gran triomf legislatiu del mandat. La iniciativa va comptar únicament amb els 51 vots dels senadors republicans, davant dels 48 negatius dels demòcrates. Durant la sessió, alguns opositors van cridar des de la galeria de la Cambra Alta, fet que va obligar a aturar la votació en diverses ocasions. La llum verda del Senat va venir després que la Cambra de Representants també aprovés el text amb 227 sufragis favorables i 203 congressistes en contra. La votació dels congressistes es va haver de repetir per un tecnicisme, tot i que va ser només un tràmit.
La reforma suposa una baixada massiva dels impostos que paguen les empreses. En aquest sentit, passaran de tributar un 35% a aportar tan sols el 21% en concepte d’impost de societats de manera permanent. Així mateix, les grans rendes del país també es veuen beneficiades amb aquesta modificació legistaliva al reduir-se l’impost sobre les successions. D’aquesta forma, la xifra lliure d’impostos en les herències passa de 5,5 a 11 milions de dòlars per als individus, i d’11 a 22 milions de dòlars per als matrimonis.
En diversos moments, els opositors van interrompre amb crits la votació de la reforma al Senat
D’altra banda, a partir de l’1 de gener, les llars nord-americanes pagaran una taxa màxima impositiva del 37 per cent davant el 39,6 per cent actual. No obstant, aquest descens serà temporal i expirarà al cap de vuit anys. Els demòcrates critiquen que els més beneficiats seran les rendes altes. Per exemple, el 2027, els nord-americans que ingressen a l’any almenys 5,1 milions de dòlars s’estalviïn uns 150.000 dòlars en impostos. A partir d’aleshores, el 53 per cent dels ciutadans començarà a pagar més impostos. Un altre efecte de la baixada impositiva és l’increment d’1,45 bilions de dòlars en el dèficit dels Estats Units en els pròxims deu anys, segons dincia un informe de l’Oficina Independent de Pressupost del Congrés.
A part d’això, la reforma també inclou altres aspectes polèmics, com ara la derogació de l’obligació de tots els ciutadans de contractar una assegurança mèdica o l’autorització perquè, per primera vegada, es realitzin prospeccions al Refugi Nacional de Vida Silvestre, a l’Àrtic.
