Vot disputat amb un final incert

La victòria electoral pot dependre avui d’uns quants escons, d’acord amb els sondejos publicats a Catalunya i Espanya durant el període que dicta la normativa electoral, i en mitjans internacionals fora d’aquest termini. La majoria d’aquestes enquestes apunten ERC com la força que obtindrà més escons, davant d’algunes que pronostiquen una victòria de Ciutadans. A Lleida, els republicans es perfilen per primera vegada com a guanyadors, després que l’antiga CiU hagi estat la més votada des des del 1980 fins al 2015, quan ERC i Convergència van formar la coalició JxSí. Encara que les enquestes difereixin, totes coincideixen en el fet que, sigui quina sigui la candidatura més votada, no podrà governar en solitari. Lluny queden les majories absolutes de CiU que van caracteritzar la vida política catalana entre els anys 1984 i 1995, i tot plegat apunta que el nou Parlament català estarà tan fragmentat o més que en la legislatura passada.

La polarització que va marcar les eleccions del 2015 segueix present, amb una rancúnia fins i tot més gran entre independentistes (ERC, JuntsxCat i CUP) i partidaris que Catalunya continuï formant part d’Espanya (Cs, PSC i PP). Entre aquests dos blocs, CatComú relleva CSQP i mira d’obtenir un paper decisiu com a tercera via o clau de govern. L’1-O, l’empresonament dels Jordis i de membres del Govern, la marxa de Carles Puigdemont i alguns dels consellers a Brussel·les, i la intervenció de la Generalitat amb el 155 doten aquestes eleccions d’una càrrega emocional sense precedents. Això es tradueix en previsions d’una participació històrica, per sobre del 80%. En el cas de Lleida, això faria que els vots necessaris per aconseguir un escó passessin dels prop de 12.000 fa dos anys a uns 14.000.

L’independentisme el cita com a exemple de repressió, i els partidaris del 155, com una votació il·legal

Mentre que els partits declaren en públic la seua confiança a millorar els resultats del 2015, alguns admeten en privat que la seua preocupació ha anat en augment durant els últims dies, davant sondejos que no permeten entreveure amb claredat possibles majories de govern i amb un de cada tres votants que es declara indecís o rebutja pronunciar-se sobre el sentit del seu vot. El Partit Popular admet tenir almenys cinc escons en joc, la meitat dels que va aconseguir el 27-S.

Aquesta situació, volàtil i poc previsible, ha propiciat un gir final en els últims dies de la campanya, en què el discurs basat (i pràcticament monopolitzat) en la disjuntiva entre independentisme i unitat d’Espanya ha cedit espai a crítiques entre partits de cadascun d’aquests blocs. Així ha estat entre JuntsxCat i ERC, després que els primers titllessin qualsevol alternativa d’investir Puigdemont com a “complicitat amb el 155”. Per la seua banda, tant Cs com PSC i PP s’autoproclamen el “vot útil” per frenar el sobiranisme.

Els sondejos apunten al primer triomf d’ERCTant a Lleida com a Catalunya, l’antiga CiU ha estat la formació amb més escons al Parlament des del 1980 fins al 2015, quan Convergència es va presentar als comicis al costat d’ERC en la coalició Junts pel Sí (JxSí). Ara que el PDeCAT es presenta com a part de JuntsxCat, separada dels republicans, els sondejos apunten a la primera victòria d’ERC en nombre de diputats. A Lleida, aquest sorpasso es dóna pràcticament per fet.