Cs venç per un miler de vots a la capital JuntsxCat i ERC, que queden empatats

Si a les autonòmiques de fa dos anys Ciutadans va ascendir a la segona posició a la capital lleidatana, aquesta vegada s’ha alçat amb la victòria, com a Catalunya, imposant-se per poc més d’un miler de vots a JuntsxCat i ERC, formacions que van registrar un empat tècnic en la segona posició. Ciutadans va seguir la línia ascendent del conjunt de Catalunya i va guanyar sis punts percentuals i 5.172 sufragis, bona part dels quals els va pispar al PP, que es va desplomar i es va quedar sense diputat. De fet, la igualtat entre JuntsxCat i ERC va ser tal que només les van separar 166 vots. Ciutadans va aconseguir 17.722 sufragis, JuntsxCat 16.649 i 16.483 els republicans. En les eleccions del 2015, Junts pel Sí que va guanyar de carrer amb 27.654 vots, que representaven més del quaranta per cent dels sufragis. Un rècord. Aquesta vegada es van presentar per separat i van quedar segona i tercera, respectivament, però si s’haguessin presentat juntes haurien arrasat amb 33.123 vots, gairebé un 46% del total, superant així de llarg la formació taronja.

El PSC va resistir al municipi, com ho va fer també el 2015. Llavors van ser tercers i aquesta vegada quarts, al presentar-se JuntsxCat i ERC per separat. Els socialistes fins i tot van incrementar vots, 1.247 per ser exactes, recuperant d’aquesta manera fins i tot alguns més dels que va perdre en l’anterior contesa (1.193). En part podria ser per l’efecte Unió, ja que el 2015 aquest partit va obtenir 2.576 suports.

El PP es va estavellar també a la capital lleidatana, com en el conjunt de Catalunya. Només va aconseguir 4.445 vots, molt per sota dels gairebé set mil de l’any 2015, i això que llavors ja havia perdut força (2.458 sufragis) i va baixar de segona a quarta força.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) també

va punxar i fins i tot va ser superada per CatComú per 427 vots. Aquest últim partit també va perdre suports, però menys, ja que fa dos anys, amb el nom de CatSíqueesPot, va aconseguir 4.149 sufragis i ara 3.669 (480 menys). El descens de la CUP va ser més acusat, i dolorós, ja que va perdre el diputat que tenia, igual que el PP. Els anticapitalistes es van quedar en 3.242 vots, davant els prop de cinc mil del 2015, quan havia ascendit com l’escuma triplicant sufragis i entrant al Parlament.

La participació s’incrementa en gairebé 5 punts i arriba al 78,43% La participació a la capital va seguir la tònica ascendent general de Catalunya i va assolir el 78,43%. Es va incrementar en quasi 5 punts respecte al 73,71% de les autonòmiques de fa dos anys i va tornar a ser, així, un rècord absolut. No obstant, va ser el percentatge de participació més baix de les quatre capitals catalanes i l’única que no va arribar al vuitanta per cent. Girona va liderar el rànquing amb un 82,61%, Barcelona va aconseguir un 81,61%, i Tarragona, un 81,47%. Així mateix, a la ciutat de Lleida l’índex de vots nuls va descendir al 0,33% (236 sufragis), quan el 2015 va ser del 0,44%. Igual va ocórrer amb els vots en blanc, que van baixar del 0,66% a un 0,52% (378).