La Guàrdia Civil inclou les manifestacions de la Diada en l’estratègia de la secessió

La Guàrdia Civil ha entregat al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena un informe en el qual inclou les manifestacions de la Diada des del 2012 com a part de l’estratègia dels independentistes per separar Catalunya d’Espanya. En aquest sentit, els agents de la Guàrdia Civil asseguren que les mobilitzacions convocades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, i avalades pels executius d’Artur Mas i Carles Puigdemont, tenien com a finalitat “encoratjar les masses” davant d’una suposada “opressió de la justícia espanyola”.

A més a més, a l’informe assenyalen que “no es va poder utilitzar un lema més explícit: Via Catalana per la Independència” com a lema per a la mobilització del 2013. De la mateixa manera, destaquen que la de l’any 2014 va pressionar el president Artur Mas perquè seguís amb l’organització de la consulta del 9 de novembre. Pel que fa a la manifestació del 2015, que va recórrer l’avinguda Meridiana de Barcelona, la Guàrdia Civil apunta a la instrumentalització a favor dels membres de la candidatura Junts pel Sí, que va obtenir la majoria d’escons a les eleccions al Parlament d’aquell mateix any i va encapçalar el procés fins a la DUI.

Els agents afirmen que TV3 va rebre gairebé 280.000 € per la campanya institucional de l’1-O

L’informe elaborat per la Guàrdia Civil enumera les persones que suposadament havien de formar el “comitè estratègic per a la independència”, inclòs al document Enfocats, que va ser confiscat abans de l’1-O. Entre els noms de la llista, destaquen el d’Artur Mas, les exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya, la dirigent d’ERC Marta Rovira, el vicepresident cessat i empresonat Oriol Junqueras o la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras.

Al document entregat al magistrat Pablo Llarena, la Guàrdia Civil també titlla César Puig i Josep Lluís Trapero, responsables civil i policial dels Mossos d’Esquadra, com a actors “fonamentals” per portar a terme l’1 d’octubre, que “molt possiblement” haurien format part d’un comitè executiu amb la major part dels consellers cessats del Govern del president Carles Puigdemont.

Agents de la Guàrdia Civil van remetre el passat dia 15 un informe al Tribunal Suprem en el qual s’acusa el conseller cessat de Presidència, Jordi Turull, i el jutge Carles Viver i Pi-Sunyer d’haver gastat almenys 502.639,61 euros en el finançament d’“accions tendents a aconseguir la independència de Catalunya”. No obstant, els investigadors adverteixen que aquesta xifra “presumiblement s’incrementarà segons vagi avançant la investigació”, ja que “la implementació del full de ruta establert al Llibre Blanc i que es desenvolupa al document Enfocats requereix un desemborsament econòmic de gran importància”.

A més, al document s’apunta que part d’aquests fons van anar a parar a l’empresa de missatgeria Unipost i a TV3. En aquest sentit, la cadena pública hauria ingressat prop de 288.000 euros en concepte de publicitat institucional per promocionar l’1-O. Segons assenyala l’informe, aquest fet incompliria “les prohibicions expresses de les autoritats judicials”.

Igualment, sota el punt de vista dels agents, es troba el finançament de l’acte de clausura de la campanya del referèndum i, fins i tot, “els focs artificials a la plaça Espanya de Barcelona”.

Per tot plegat, la Guàrdia Civil entén que “l’ús d’aquests fons podia constituir malversació” i descriu algunes pràctiques portades a terme per la Generalitat per “impedir conèixer la traçabilitat dels diners públics utilitzats” en l’organització i els preparatius de l’1-O.

En un altre ordre de coses, el magistrat Pablo Llarena va rebutjar ahir un recurs del partit ultradretà Vox que sol·licitava el reingrés a la presó dels consellers cessats, a l’estimar que la formació no aporta arguments nous que desvirtuïn la interlocutòria de llibertat.