Puigdemont, el gran favorit, sota amenaça de presó

El calendari postelectoral preveu que la sessió de constitució del Parlament tindrà lloc d’aquí a poc més d’un mes, el dia 23 de gener. L’elecció del president serà el primer test que avançarà com quedarà configurada la majoria de govern. A partir d’aquí, s’iniciarà el termini de deu dies en el qual el president o presidenta de la Cambra ha de proposar un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Teòricament, Inés Arrimadas, que lidera la formació amb més escons, Ciutadans, hauria de ser la primera alternativa. Però aquest supòsit apareix com a molt improbable, al tenir ínfimes possibilitats de poder articular una majoria suficient de govern.

A priori, l’opció que apareix com a més plausible seria que Carles Puigdemont, candidat de Junts per Catalunya, fos investit de nou com a president amb el suport d’ERC i la CUP, o amb almenys l’abstenció d’aquesta última formació, una vegada que Esquerra ha vist frustrada la possibilitat de convertir-se en la formació hegemònica de l’independentisme a l’haver estat superada en escons i vots per JuntsxCat.

Les opcions d’Arrimadas o de qualsevol candidat al marge de JuntsxCat i ERC són gairebé inexistents

El gran problema és que Puigdemont es troba a Bèlgica per evitar ser empresonat. En principi, no hi ha d’haver grans inconvenients perquè assumeixi l’acta de diputat, ja que el reglament del Parlament permet fer-ho de manera no presencial. Però la investidura seria més complicada. Puigdemont va anunciar fa uns dies que anirà al Parlament si té garantits els seixanta-vuit vots necessaris per a la investidura. No obstant, en aquest cas, hi ha pocs dubtes que serà detingut en virtut de l’ordre judicial que li imputa un delicte de rebel·lió, entre d’altres. També resultaria complicat que el presidenciable d’ERC, Oriol Junqueras, pogués presentar-se a una hipotètica investidura. Per fer-ho, seria necessari que el jutge li permetés sortir de la presó, però el fet que el seu partit hagi quedat al darrere de JuntsxCat fa que les seues opcions de ser president siguin mínimes, deixant al marge la qüestió judicial.

Una opció intermèdia seria que totes dos formacions pactessin un candidat de consens que no fos ni Puigdemont ni Junqueras, i que no estigués afectat per qüestions judicials.

Qualsevol altra alternativa és inexistent, ja que el candidat socialista, Miquel Iceta, ha quedat molt lluny de la vintena d’escons llargs que li atorgaven la majoria de les enquestes i que li permetien presentar-se com a quart en discòrdia per optar a la presidència.

A l’espera del final del 155 i de la situació judicial de diversos diputats La constitució del nou Govern ha de posar el punt final, teòricament, a la intervenció de la Generalitat per part del Govern central amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No obstant, s’haurà de veure quina és l’actitud de l’Executiu del Partit Popular si la majoria sobiranista manté el projecte d’avançar cap a una Catalunya independent.