Triomf estèril de Cs davant d’una majoria sobiranista en la qual la CUP ja no és vital

Ciutadans es va convertir ahir en el primer partit no nacionalista que guanya unes eleccions al Parlament tant en vots com en escons. Tanmateix, aquesta victòria de la formació encapçalada per Inés Arrimadas sembla estèril, ja que les possibilitats de governar són molt escasses, per no dir nul·les. Amb 37 diputats, dotze més dels que tenia, necessita el suport d’almenys uns altres 31 per garantir-se el recolzament de la majoria absoluta de la Cambra, i els altres dos partits que van donar suport a l’aplicació del 155, PSC i PP, només en sumen 21. Els socialistes, amb 17, s’han quedat lluny de les expectatives que els concedien les enquestes i només n’han aconseguit un més que el 2015. Per la seua part, el PP és el gran perdedor no només en el bàndol no independentista, sinó a tot el mapa parlamentari. Els 3 escons aconseguits el converteixen en una força gairebé residual, i això després que fa dos anys va baixar de 19 a 11, amb la qual cosa ja és un fet que els votants tradicionals s’han passat en massa a Ciutadans i fa palès que ni els més espanyolistes no han apostat pel partit del Govern que ha liderat el 155.

En canvi, les perspectives del sobiranisme són molt millors, encara que amb intercanvi dels protagonistes previstos. Carles Puigdemont, amb la llista de Junts per Catalunya, ha protagonitzat un sorprenent sorpasso sobre ERC, a la qual supera tant en diputats –34 davant de 32– com en uns deu mil vots. Això els col·loca en molt més bona disposició que el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, de liderar un govern independentista que tindria garantida la majoria absoluta amb els 4 diputats de la CUP. A més a més, si aquesta formació optés per mantenir-se al marge d’un acord de govern o decidís no assumir les actes de diputat, JuntsxCat i ERC tindrien una majoria suficient, ja que els seus 66 escons –quatre més que en els comicis anteriors, quan van formar la llista conjunta de Junts pel Sí– superen els 65 que sumen els partits que han recolzat el 155 i Catalunya en Comú. Això sí, ara s’ha de veure com poden superar les dos formacions el fet que Puigdemont sigui a Brussel·les i Junqueras, a la presó (vegeu el desglossament inferior), situacions en les quals també es troben altres dels seus diputats electes.

Els sobiranistes obtenen el 47,5%, els del 155 avancen fins al 43,4% i CatComú aconsegueix el 7,4%

Per la seua part, Catalunya en Comú-Podem, l’hereva de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), s’ha quedat molt lluny de poder tenir un paper decisiu al Parlament. Els seus 8 escons, tres menys que els de CSQEP, els deixen en terra de ningú.

Pel que fa al repartiment de vots, el resultat del bloc independentista és gairebé idèntic al de fa dos anys, ja que han obtingut el 47,54%, només tres dècimes menys. El nombre de vots supera per poc els dos milions, un nombre gairebé calcat als que van votar sí en el frustrat referèndum de l’1 d’octubre. A pesar de no créixer en percentatge respecte a les eleccions anteriors a causa que ara la participació ha estat més alta, són uns cent mil més que llavors.

El bloc no independentista sí que ha avançat en termes percentuals, ja que Ciutadans, el PSC i el Partit Popular sumen el 43,45% dels sufragis, és a dir, un 4,4% més que el 2015. Tanmateix, aquest increment no afecta els sobiranistes, perquè es nodreix bàsicament dels nous votants i és probable que absorbeixi la major part dels cent mil vots que va obtenir l’extinta Unió.

La posició intermèdia, representada per CatComú, ha perdut uns quaranta mil sufragis i es queda en el 7,44%, és a dir, 1,5 punts menys, la qual cosa constata que la gran polarització entorn de l’eix nacional l’ha erosionat tant en un sentit com en l’altre.