ELECCIONES
Els nuclis rurals voten independentista, mentre que Cs s’imposa a les ciutats
Hegemonia de JxCat a Lleida, amb l’única excepció de la capital, Gimenells i Aran, que són taronges || La sobrerepresentació dels territoris menys poblats torna a estar a l’ull de l’huracà
Ciutadans va fer del lema “Un home, un vot” una de les seues divises. Tanmateix, no tots els vots valen el mateix. No és una singularitat de la llei electoral catalana perquè, senzillament, no existeix. I la normativa espanyola no preveu una correspondència exactament proporcional entre els vots que rep un partit i els escons que té al Parlament de Catalunya (o al Congrés dels Diputats). Les zones rurals menys poblades tenen una sobrerepresentació que sempre ha estat objecte de polèmica. Amb la llei electoral a la mà, si votés el cent per cent del cens, a la circumscripció de Lleida es necessitarien 20.926 vots per obtenir un escó, mentre que, a Barcelona, un diputat necessitaria 48.893 vots per resultar elegit. La polèmica sorgeix perquè els resultats electorals no són homogenis i els territoris rurals no voten el mateix que els més poblats. Això ha estat especialment significatiu en les eleccions del dia 21. Ciutadans va guanyar, però Junts per Catalunya va ser la força més votada en bona part del territori. Per al filòsof i expert en temes polítics Ferran Sáez, aquesta realitat té molt a veure amb una qüestió idiomàtica. Ciutadans va nàixer com un partit contrari a la immersió lingüística, fins aleshores mai qüestionada. “I bona part de l’electorat que ha votat Cs ho ha fet perquè se sent espanyol, en funció de la llengua que parla” (vegeu l’entrevista). Fenòmens com Súmate, que agrupa l’independentisme castellanoparlant, són minoritaris, segons aquesta teoria. I en els territoris on el català té menys implantació, Ciutadans s’ha imposat.
Un punt i a part mereix la Val d’Aran. La singularitat històrica, cultural i idiomàtica d’aquest territori occità a Catalunya ha quedat de manifest una vegada més. Ciutadans li ha pres el protagonisme que històricament tenia al Partit Popular, i Bausen i Canejan s’han convertit en els dos únics municipis catalans on el PSC ha guanyat les eleccions del 21-D.
Trencant la tendència a Lleida, Aran va resultar partidària de Cs i l’Alta Ribagorça, d’ERC
També singular és el cas de l’Alta Ribagorça, on Esquerra Republicana va arrasar al guanyar en tots els municipis. Una cosa semblant al que succeeix a l’Ebre, on el groc d’ERC contrasta amb el taronja de la Costa Daurada.
També a Barcelona i l’àrea metropolitana va guanyar Ciutadans.
Més curiós és el cas de Gimenells. Malgrat el gran enrenou que va suposar que el seu alcalde, Dante Pérez, deixés el PSC per ser el número dos del PP en senyal de protesta perquè Miquel Iceta havia donat protagonisme a exlíders d’Unió, com ara Ramon Espadaler, el gat a l’aigua se’l va emportar la formació taronja.
També hi va haver un vot de caràcter més sentimental. La localitat de Vallfogona de Balaguer no va deixar sola la líder d’Esquerra Republicana a Lleida, Meritxell Serret, consellera exiliada d’aquesta població de la Noguera, que la va votar massivament. Esquerra també va treure bons resultats al Pallars Sobirà i en alguns dels municipis més grans de Lleida, com per exemple Alcarràs.
Dos realitats per a un mateix país.
