CORRUPCIÓ ?CAS LEZO?
Dimiteix el president de la Cambra de Comptes de Madrid
La renúncia arriba després d’haver estat imputat || Estaria implicat en la compra d’Inassa per part del Canal de Isabel II
El ja expresident de la Cambra de Comptes de Madrid, Arturo Canalda, va presentar ahir davant de l’Assemblea de Madrid la dimissió del càrrec de la presidència. La renúncia arriba després que dijous passat saltés a la llum la notícia de la seua possible implicació en la compra irregular d’Inassa per part del Canal de Isabel II, cas que s’inclou en la trama Lezo.
El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea va decretar la imputació de qui també va ser director gerent de l’empresa pública d’aigües a l’entendre que “va assumir el pes de l’explicació del projecte” al costat de José Antonio de Cachavera, també investigat.
L’exgerent del Canal va comparèixer a començaments d’aquest mes per explicar que es considerava una “persona honesta, que sempre pren les decisions de forma legal”, i va emfatitzar que dubtava d’una possible imputació perquè “mai he comès cap il·legalitat”. A més, va afirmar que en el suposat cas d’acabar implicat en alguna investigació, presentaria la dimissió del càrrec de president a la Cambra de Comptes de Madrid “per no fer mal a l’organisme”, encara que ningú estigui obligat a fer-ho sense sentències fermes.
El Tribunal Superior valencià denega la llibertat a Correa? El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va denegar ahir la llibertat provisional per a Francisco Correa, un dels presumptes capitostos de la trama Gürtel condemnat a 13 anys de presó i que es troba entre reixes des de fa quatre anys i sis mesos. En les al·legacions, Correa havia esgrimit que pretenia col·laborar amb la justícia, que tenia voluntat d’alliberar fons de Suïssa i va al·ludir a raons humanitàries. Tot i així, l’alt tribunal valencià va rebutjar la petició perquè “subsisteixen les raons per les quals es va decretar la presó provisional”, entre les quals es trobaven el possible risc de fuga i la materialització de més condemnes que es pugui declarar de les altres “moltes causes” que encara s’investiguen.