JxCat i ERC busquen revalidar el seu pacte de govern amb la incògnita del president

Junts per Catalunya (JxCat) i ERC busquen fer valer la majoria absoluta independentista sorgida de les urnes el 21 de desembre, renovant el pacte que els va permetre governar junts en l’última legislatura, encara que persisteix encara la incògnita de qui serà investit president de la Generalitat.

La convocatòria per a la constitució del Parlament de Catalunya el pròxim 17 de gener, anunciada ahir pel president del Govern, Mariano Rajoy, farà que ambdues formacions hagin d’avançar amb certa urgència en les negociacions postelectorals per arribar a un acord sobre el candidat que presentaran davant de la cambra per ser investit com a president.

Malgrat la victòria en vots i escons de Ciudadanos en les eleccions del 21D, els 70 diputats que sumen JxCat, ERC i la CUP fan més que improbable que la presidència del futur Govern recaigui en Inés Arrimadas, si bé les negociacions entre les tres forces independentistes tampoc no es presenten senzilles.

Després d’uns primers contactes telefònics, JxCat i ERC van programar la seua primera reunió per a dimecres passat, unatrobada en la més absoluta discreció, per abordar no només la configuració del nou Govern sinó també una altra tasca més urgent: un pacte sobre la composició de la Taula del Parlament.

Junts pel Sí -coalició que integrava a l’antiga CDC i a ERC- disposava fins ara de majoria -quatre dels set membres- a la Taula, un òrgan clau per a la tramitació d’iniciatives i l’ordenació dels debats parlamentaris.

I la majoria independentista aconseguida el 21D els permet renovar la seua preeminència a la Taula i designar la nova presidència del Parlament, que podria assumir una persona diferent a Carme Forcadell, que atesa la seua delicada situació judicial sospesa fer un pas enrere.

Alhora, les negociacions per a la formació de govern es troben condicionades per dos citacions judicials que s’han de produir en les properes setmanes.

La primera serà el 4 de gener, quan el Tribunal Suprem analitzarà la situació del vicepresident del Govern cessat, Oriol Junqueras, a qui ERC postula per presidir la Generalitat, a l’espera que sigui excarcerat.

Una setmana més tard, l’11 de gener, el jutge del Supremo Pablo Llarena prendrà declaració a uns altres dos presos sobiranistes, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, ambdós elegits en les llistes electorals de JxCat i que també esperen ser excarcerades.

Una vegada se sàpiga en quina situació queden els tres, podran avançar les converses sobre la investidura del president català, que JxCat insisteix que sigui Carles Puigdemont, encara que no està clar com podria assumir el càrrec.

Fonts de JxCat expliquen que s’estan analitzant diversos escenaris amb l’assessorament dels seus advocats, fins i tot el de la seua tornada a Catalunya, comptant que si tornés de Bèlgica "voluntàriament" per declarar davant del Suprem "s’entendria que el risc de fuga no existiria" i per tant "no hi hauria motiu" per ordenar el seu ingrés a la presó.

Però, encara que no es descarti la seua tornada, en JxCat ja preparen un pla B perquè pugui ser investit en la seua absència, eventualitat que podria obligar a aprovar una nova reforma del reglament de la cambra abans de la sessió d’investidura, per regular aquest supòsit i permetre el vot telemàtic sense necessitat que sigui presencial.

ERC ja ha deixat entreveure que desconfia d’una investidura en absència de Puigdemont i apunta Junqueras com a alternativa si el president cessat no torna a Catalunya o és detingut en tornar.

Una vegada fixada per al 17 de gener la sessió constitutiva del Parlament, en la qual caldrà triar la presidència i la resta de membres de la Taula, el calendari ha quedat més perfilat.

En els deu dies hàbils posteriors s’haurà de celebrar el debat d’investidura del nou president de la Generalitat, per la qual cosa el límit se situa el 31 de gener.

Al final del debat d’investidura, que sol prolongar-se al llarg de dos jornades, es procedeix a una primera votació, en la qual qui es postula per ocupar la presidència de la Generalitat ha d’obtenir la majoria absoluta dels vots, és a dir, un mínim de 68 sobre 135.

En cas de no reunir prou suports, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat, que culmina amb una altra votació en la qual és suficient la majoria simple de la cambra, és a dir, més vots a favor que en contra.

L’article 67.3 de l’Estatut preveu que, si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura encara no s’ha pogut elegir el president, el Parlament queda dissolt "automàticament", la qual cosa conduiria a unes noves eleccions al cap de 54 dies, és a dir, a finals de maig.