POLÍTICA SOBIRANISME
“La qüestió catalana” centra les crítiques de presidents autonòmics
Reclamen millorar el finançament i rebutgen donar “privilegis a alguns territoris”
Els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics van estar marcats pels retrets cap a Catalunya. Així ho van fer els presidents d’Aragó, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa, amb la mirada molt posada també en la negociació del nou model de finançament. Un dels més durs va ser el president d’Aragó, Javier Lambán, que va donar exhibició del retorn de les obres d’art al monestir de Sixena. Lambán, del PSOE, va pronunciar el discurs des del monestir d’aquesta localitat.
“La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnat, Aragó és la comunitat més afectada”, va afirmar. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va demanar directament “conseqüències polítiques” pel procés independentista a part de les “conseqüències jurídiques inevitables”. A més, va reclamar que el nou sistema de finançament no beneficiï especialment Catalunya.
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, també va ser dur amb l’independentisme i va assegurar que no estarà al marge de la situació política a Catalunya perquè, diu, li va en el seu finançament: “No veuré com a una cosa aliena del que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, sanitat, educació i finançament.”
En aquesta mateixa línia, el president d’Astúries, Javier Fernández, va alertar que hi ha molt en joc pel que fa al nou sistema de finançament i va avisar que la seua posició és “molt clara”, rebutjar els “privilegis” que reclamen alguns territoris.Des d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara va voler agrair el treball de la policia i la Guàrdia Civil en un any “complex” per a Espanya a causa de “l’intent de sedició d’alguns polítics de Catalunya”. L’altra cara de la moneda va ser la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, que va enviar un “missatge clar i nítid d’afecte i amistat” a tots els catalans.
madrid
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va calcular ahir que la crisi de Catalunya ha costat “uns 1.000 milions d’euros”. “Si ha costat, per exemple, una desacceleració de quatre o cinc dècimes, el PIB de Catalunya són 200.000 milions d’euros, apliqui-hi el 0,4-0,5 i això el que suposa és que ja ha pogut costar perfectament uns 1.000 milions d’euros”, va indicar. Així, va recordar que a Catalunya, el quart trimestre de l’any passat va estar “castigat pel tema del plantejament independentista”, fet que va provocar una “desacceleració” del creixement econòmic de Catalunya.
“Ens n’hem anat al 0,4-0,5 el quart trimestre aquest any i és una desacceleració molt important. Això en un trimestre, que posa de manifest l’enorme incertesa i inquietud i desconfiança que van generar les decisions de l’anterior govern a la Generalitat”, va apuntar.
En aquesta línia, De Guindos es va mostrar convençut que “s’ha posat de manifest que la via unilateral no porta enlloc” com a conseqüència de “la il·legalitat, la irracionalitat econòmica, com a conseqüència també que té en contra tot Europa i tota la comunitat internacional”, va afirmar.
D’altra banda, la Generalitat intervinguda pel Govern espanyol en aplicació de l’article 155 estima que haurà de demanar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) el 2018 un total de 9.349 milions d’euros, dels quals 5.454 milions s’utilitzaran per cobrir préstecs d’anys anteriors relacionats amb els anomenats mecanismes de liquiditat habilitats per l’Estat, bàsicament el mateix FLA.
El departament d’Economia de la Generalitat inclou aquest càlcul en una presentació per a inversors actualitzada fins al mes de desembre que repassa l’evolució de les finances. Aquests càlculs només destinen 923 milions d’euros a cobrir l’objectiu de dèficit.
Puigdemont demana la llibertat dels presos sense “més dilacions” Carles Puigdemont va demanar ahir la posada en llibertat “sense més dilacions” dels exconsellers i els líders d’ANC i Òmnium Cultural que estan empresonats, que va tornar a qualificar de “presos polítics”. Per la seua banda, Oriol Junqueras va enviar un missatge des de la presó: “Actuarem seguint els valors universals del diàleg, la pau, la concòrdia i l’amor.” Finalment, Jordi Cuixart, també des de la presó, va fer una crida a demanar l’alliberament dels presos a les institucions europees.