El Consell d'Europa adverteix Espanya per no implementar mesures contra la corrupció

El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), dependent del Consell d’Europa, ha advertit Espanya que els parlamentaris haurien d’informar públicament dels regals que reben i els viatges a què són convidats, així com oferir una sèrie de detalls sobre els seus crèdits financers.

El GRECO, segons informa Europa Press en la seua pàgina web, porta des de 2005 fent "rondes d’avaluació" a més d’una quarantena de països per analitzar la situació dels mateixos respecte a la lluita contra la corrupció. Espanya es troba ara immersa en la quarta ronda, l’objecte d’estudi del qual són els membres dels parlaments nacionals i els jutges i fiscals.

A l’Informe Interí de Compliment publicat aquest dimecres, el GRECO conclou que Espanya continua sense complir quatre de les onze recomanacions que li van fer el desembre de 2013 i que les altres set s’han complert només parcialment. Això, tanmateix, suposa un avanç respecte a l’avaluació que l’organisme internacional va realitzar a l’estiu de 2016, ja que en aquell moment Espanya només havia començat a aplicar cinc dels onze consells rebuts.

Però, segons el GRECO, els progressos que s’han fet són "limitats" i el grau de compliment de les recomanacions continua sent "en general insatisfactori". Ara Espanya té un termini d’un any, fins el 31 de desembre de 2018, per informar de les accions dutes a terme per millorar la prevenció de la corrupció en el poder legislatiu i el judicial.

Entre les principals recomanacions, el GRECO subratlla la necessitat que es revisi el sistema de supervisió i control de les declaracions i normes de conducta. Encara que l’informe destaca que tots els diputats i senadors estan obligats a realitzar una declaració d’interessos econòmics, de béns i d’activitats complementàries, veu necessari que s’incloguin altres informacions que poden ser d’interès i que han estat objecte d’investigació en els tribunals espanyols en el marc de coneguts casos de corrupció.

Es tracta d’informacions com el valor de mercat de les propietats i vehicles, noms de les empreses en les quals tenen accions o participacions, tipus d’interès que paguen pels crèdits obtinguts d’institucions financeres, informació sobre regals que reben i els viatges a què són convidats, així com els ingressos per les seues activitats complementàries, incloses les dietes o compensacions.

Igualment, l’organisme dependent del Consell d’Europa recomana que s’adopti un codi de conductes ètiques i sobre possibles conflictes d’interessos, que sigui de coneixement públic i que assessori els parlaments.

Una altra de les mesures que el GRECO havia suggerit i en la que aquesta vegada sí que observa avenços és l’establiment d’unes normes sobre la relació entre els diputats i senadors i els 'lobbies’, gràcies a la proposició de llei que va presentar el PP per crear un registre públic d’aquests grups d’interès.

D’altra banda, el GRECO mostra la seua preocupació per la independència, imparcialitat i transparència en el nomenaments dels alts càrrecs judicials. Per això, acull en bona mesura la posada en marxa de la iniciativa per reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per modificar el sistema de nomenament dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Tanmateix, posa èmfasi que els parlamentaris "no haurien de participar en cap etapa" del procés d’elecció dels vocals de l’òrgan de govern dels jutges, doncs fins el moment són els diputats els que elegeixen a la cúpula judicial.

Aquesta iniciativa és una de les moltes que s’estudien en la subcomissió de Justícia del Congrés dels Diputats creada per aconseguir una Estratègia Nacional de Justícia. Segons el president del GRECO, Marin Mrcela, aquest grup de treball és aplaudit perquè és "tendent a introduir millores en la independència i l’eficàcia del poder judicial, incloent canvis en el sistema de nomenaments dels seus òrgans de govern i en algunes altes magistratures."

D’altra banda, en relació amb la idea de dotar de més autonomia i garantir la independència del Ministeri Públic, el GRECO reconeix que, l’últim any, s’ha anat complint recomanacions sobre aquest sentit.

Valora positivament que el 2018 es conclogui la modificació d’un Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF), que el Consell Fiscal adopti un codi de principis ètics -a l’espera que s’aprovi definitivament-, així com que sigui la mateixa Fiscalia General de l’Estat qui valori les declaracions de compatibilitat o incompatibilitat dels fiscals, en comptes que ho faci el Ministeri de Justícia.

No obstant això, dóna un toc d’atenció sobre les comunicacions entre el Govern i la institució que dirigeix Julián Sánchez Melgar. L’EOMF assenyala que les comunicacions entre el fiscal general de l’Estat i l’Executiu es duran a terme pel conducte del ministre de Justícia i per mitjà de la memòria anual sobre l’actividades del Ministeri Públic, a fi d’evitar que se li donin instruccions concretes que promogui una "acció de política criminal general".

L’organisme europeu assenyala que aquesta relació s’ha de realitzar de "manera transparent, per escrit i amb una publicitat adequada."

Per la seua part, el Govern, a més de posar al corrent de les iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per complir totes les recomanacions, va recordar el GRECOque Espanya ha estat gairebé un any amb un govern en funcions.

Davant d’això, el president del GRECO afirma que és conscient de la "dificultat de dur a terme reformes efectives durant la situació de bloqueig polític", però subratlla que ja fa temps que Mariano Rajoy va formar el seu Executiu -el novembre de 2016- i que "s’han d’emprendre accions decidides, no només amb paraules i plans, sinó també amb fets," per impulsar una sèrie de reformes en el poder legislatiu.

Respecte al poder judicial i la Fiscalia, diu que no acull dubtes sobre la seua "alta qualitat" i del "fort esperit de servei públic i la dedicació que anima els jutges i fiscals espanyols", però insisteix que encara s’han d’adoptar una sèrie de mesures i reformes.