SUCCESSOS VIOLÈNCIA
L’onada de protestes a l’Iran ha causat almenys vint mort
A més, el règim de Khamenei ha detingut més de 450 persones || Teheran acusa l’Aràbia Saudita i els Estats Units de ser darrere de les manifestacions
Manifestant durant una protesta a la universitat de Teheran.
Almenys nou persones més van morir dilluns a la nit en una nova jornada de protestes a la regió iraniana d’Isfahan, a uns 350 quilòmetres al sud de Teheran, fet que incrementa la xifra de morts a més d’una vintena. Aquest mobilitzacions van començar dijous passat com a protesta contra la corrupció i la falta de llibertats al país. Segons assenyalen mitjans locals, sis dels manifestants van perdre la vida a la ciutat de Qahderijan, quan van assaltar la comissaria de la localitat.
A aquests se sumen tres morts més, entre ells un oficial de policia i un membre de la milícia Basij, que van ser assassinats a Najaf Abadt dilluns a la nit. Malgrat tot, el viceministre de l’Interior, Mohammad Hussein Zolfaqari, va afirmar que a la major part del país la situació ha tornat a la normalitat.
A més, aproximadament 450 persones han estat detingudes a Teheran des d’aquest dissabte passat. Segons va explicar el vicegovernador de la província, Ali Asghar Naserbakht, la policia iraniana hauria arrestat 200 persones dissabte passat, 150 diumenge i al voltant de 100 més durant la jornada de dilluns.
En el comunicat oficial, el ministeri d’Intel·ligència va apuntar que “algunes de les manifestacions pacífiques celebrades per expressar demandes van derivar en violència a causa de la presència d’elements sospitosos i agressius”, segons va afirmar l’agència iraniana de notícies Tasnim.
El líder suprem iranià, Ali Khamenei, va acusar els “enemics de l’Iran”, en clara referència a l’Aràbia Saudita i els Estats Units, de ser darrere de les manifestacions. Des d’aquest dijous passat s’han registrat les protestes més greus del país des de l’any 2009 després de la reelecció del president Mahmud Ahmadinejad.
Encara que inicialment les manifestacions van començar a Mashhad, segona ciutat del país, arran de la pujada de preus, aquestes es van estendre ràpidament a altres ciutats, incloent la capital. El que va començar com una reivindicació merament econòmica va acabar derivant en una crítica l’estament religiós que governa el país amb mà de ferro.
