El Tribunal Suprem manté a la presó Oriol Junqueras
Denega la seua sortida en llibertat "davant del risc de reiteració delictiva"
El Suprem manté Junqueras a la presó
El Tribunal Suprem, que va celebrar aquest dijous la vista del recurs que Oriol Junqueras va presentar contra la seua situació de presó preventiva, ha decidit denegar la seua sortida en llibertat davant del risc de reiteració delictiva i davant de l’existència d’indicis en contra seu (consulta l'auto en PDF). Els magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde, que han revisat el recurs, assenyalen que defensar la independència catalana és legítim. Però consideren per unanimitat que Junqueras podria reincidir en els greus delictes pels quals se l'investiga, ja que no compten amb dades per entendre que el recurrent tingui la intenció d’abandonar la via seguida fins ara. A més, valoren que existeixen indicis d’aquests delictes: rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Quant que la permanència a la presó de Junqueras afecti els seus drets de representació dels seus votants, assenyalen que l’exercici d’alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat. D’aquesta manera, han confirmat el criteri del jutge Pablo Llarena, encarregat del cas seguit en l’alt tribunal pel procés cap a la Declaració Unilateral d’Independència, un criteri amb què també coincideixen el fiscal i l’acusació popular exercida pel partit Vox. I així, rebutgen el seu recurs contra la interlocutòria del passat 4 de desembre que va confirmar la seua situació de presó provisional sense fiança. I ho fan mitjançant una altra interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, que destaca que defensar l’opció política d’independència d’una part del territori nacional és legítim, però que aquesta posició ha de propugnar-se sense cometre cap delicte. "No pot parlar-se de presos polítics", ressalten en aquest sentit sobre els encausats en aquest sumari.
El que s’investiga és si Junqueras, diu la interlocutòria, va liderar un pla de declaració unilateral d’independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i es va alçar contra l’Estat espanyol, contra la Constitució, contra l’Estatut d’Autonomia i contra la resta de l’ordenació jurídica. Aquest comportament constitueix "un fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de dret".
La interlocutòria assenyala que els indicis situen a Junqueras defensant la declaració d’independència fora de qualsevol via de Dret i va anunciar la ferma voluntat d’incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, juntament amb la resta de participants en el pla, els seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar l’Estat a acceptar la independència. Això suposava assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir.
En aquest sentit, la resolució recorda els actes de violència dels dies 20 i 21 de setembre contra una comissió judicial a la Conselleria d’Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals per al referèndum il·legal de l’1 d’octubre malgrat conèixer que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tenien l’obligació d’impedir-ho en compliment de les lleis vigents.
La Sala indica que no consta que Junqueras hagi participat executant personalment actes violents concrets, ni que no donés ordres directes en tal sentit, però "mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l’Estat de la qual Catalunya forma part", ha incitat els ciutadans.
Sobre l’afectació de la seua situació de presó al seu dret a participar en eleccions i en el procés polític, el Suprem destaca que aquest últim és un dret bàsic en democràcia, però que la seua efectivitat no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d’un procés penal, menys encara quan s’incoa imputant delictes molt greus. A més, recorda que Junqueras ja sabia quan es va presentar a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seua activitat política en algun aspecte.
Quant al risc de reiteració delictiva, la Sala assenyala que l’aposta pel diàleg de què Junqueras parla en el seu recurs "només s’ha pretès o plantejat com referit exclusivament a la forma en què l’Estat espanyol pogués prestar-se a reconèixer la independència de Catalunya". "L’oferiment d’aquesta classe de diàleg o la invocació de la bilateralitat en aquestes condicions (...) no pot valorar-se com un indici d’abandó de l’enfrontament amb l’Estat", indica la interlocutòria.
La defensa va recórrer contra la presó preventiva per a Junqueras i ahir, en la revisió de l’assumpte, va argumentar que el líder d’ERC ha de poder exercir els seus drets de representació del milió de votants que va tenir en les recents eleccions del 21 de desembre a Catalunya.
