‘Charlie Hebdo’, tres anys després

Tot plegat implica un cost econòmic que en part ha d’assumir Charlie Hebdo –la policia s’ocupa de protegir les persones, no els béns– i que el director de la revista, Laurent Sourisseau Riss, va xifrar en 1,5 milions d’euros anuals. Això significa que els quinze milions d’euros de tresoreria que s’havien guardat amb les vendes excepcionals de les edicions immediatament posteriors a l’atemptat haurà desaparegut al cap de deu anys. L’atac jihadista va generar una onada de solidaritat massiva en la societat francesa el gener del 2015, sota el lema “Je suis Charlie”, que després ha donat lloc a diverses polèmiques, com per exemple sobre quins grups de la societat francesa van estar representats –i, sobretot, quins no– en les manifestacions organitzades quatre dies després a tot el país per mostrar suport a les víctimes i a la llibertat de premsa.

Aquesta última qüestió es troba al centre dels debats organitzats per una plataforma constituïda per la Primavera Republicana, la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme (LICRA), que defensen la pertinència de mantenir viu aquest lema.

El director de ‘Charlie Hebdo’ xifra en 1,5 milions d’euros el cost anual de la seguretat de la redacció

A finals d’any van ser arrestades dos persones que planejaven atemptats contra policies i militars

Per avui hi ha programada la commemoració oficial del tercer aniversari d’aquest atemptat, però també de l’atac jihadista contra el supermercat jueu Hyper Cacher, a París, en el qual el terrorista Amedy Coulibaly va assassinar quatre persones dos dies després.

França, un país en permanent alerta terroristaFrança fa anys que pateix atacs terroristes. La massacre de Charlie Hebdo el 7 de gener de l’any 2015 no va ser el primer. Ja el març del 2012 un terrorista francès d’origen algerià va assassinar a Tolosa quatre persones, tres nens, en una escola jueva. Però l’atemptat que va suposar el punt de partida perquè un país com França segueixi en alerta permanent davant d’aquesta xacra va ser el que va tenir lloc a la redacció de Charlie Hebdo. La cadena d’atemptats més importants no tindria lloc fins a finals del 2015, quan en una sèrie d’atacs gairebé simultanis a París (a l’estadi de futbol Saint-Denis, diversos restaurants i la sala de festes Bataclan) van deixar almenys 130 morts, 89 d’ells en aquesta sala de festes, i més de 300 ferits. El 14 de juliol del 2016, en plena festa nacional francesa, un camió atropella mortalment més de vuitanta persones a la ciutat costanera de Niça. Però els atacs no han deixat de perpetrar-se al país o almenys que els intentin cèl·lules jihadistes més o menys disperses.