Complicat compte enrere al Parlament

El nou Parlament es conformarà d’aquí a tot just deu dies, però en aquests moments gairebé es pot dir que hi ha més incerteses que certeses sobre els pactes a tancar entre les files de les candidatures independentistes abans que arribi el dia 17, amb Carles Puigdemont a Brussel·les i Oriol Junqueras a la presó. Tot plegat perquè malgrat que l’aritmètica electoral va mostrar el 21-D una clara majoria absoluta del bloc a favor d’una república catalana, l’exili i la presó fan necessari teixir acords amb solucions que molts qualifiquen d’imaginatives. La candidatura encapçalada per Carles Puigdemont es va erigir en la més votada de les files sobiranistes, amb trenta-quatre diputats, i els republicans d’Oriol Junqueras, després que les enquestes els donessin per guanyador en pugna amb ciutadans, es va quedar amb trenta-dos. Amb els quatre parlamentaris de la CUP sumen setanta representants a la Cambra, dos per sobre de la majoria absoluta, fet que a priori no hauria de suposar problemes per conformar un nou Executiu amb la independència de Catalunya com a primer i gran objectiu a l’horitzó.

Puigdemont exigeix ser el president, tirar per terra l’aplicació de l’article 155, i Esquerra ho accepta a la seua manera, pressionant perquè l’exiliat torni Catalunya.

Puigdemont defensa que ha de mantenir-se com a president i Esquerra pressiona perquè torni

Fins a sis parlamentaris negocien deixar els escons a l’estar ara exiliats o empresonats

Les circumstàncies no són ni de bon tros normals. Puigdemont i quatre diputats, entre ells la lleidatana Meritxell Serret (ERC), són a Brussel·les. A més, Oriol Junqueras està empresonat, igual com dos parlamentaris més. Parlem de vuit llocs a la Cambra dels quals pot dependre que el bloc sobiranista sumi o no la majoria necessària. En principi, ni els exiliats ni els empresonats han de tenir problemes per aconseguir l’acta de diputats. Però la primera gran incògnita és si uns i altres podran o no votar a la Cambra, si podran deixar Estremera i la capital belga o si podran emetre un vot telemàtic. En cas de no ser així, seria necessari que almenys sis d’aquests diputats electes renunciessin per deixar pas a altres companys de les seues llistes. Es tractaria de no posar en perill la majoria sobiranista. Queda fora de tot dubte que Puigdemont i Junqueras, com a líders, no renunciaran als seus escons.

Tot això, no obstant, deixa noves incògnites. D’una banda, el paper que jugarien els avui diputats electes que farien un pas al costat en favor que no perilli el bloc sobiranista. Parlem del seu futur polític als partits, però també de l’econòmic, per a unes persones a la presó o a milers de quilòmetres de les seues famílies. La segona gran incògnita és el paper de la CUP. Malgrat que ha perdut pes al Parlament, a l’haver passat de deu a quatre diputats, com a mínim s’hauria d’abstenir en segona votació per a l’elecció del nou president, al qual exigeix unilateralitat.

Per la seua banda, Ciutadans insisteix que, com que es tracta del grup amb més parlamentaris (trenta-sis), ha de presidir la Mesa del Parlament. Però tret d’un gir inesperat, les seues aspiracions es quedaran en res. Primer, perquè les candidatures sobiranistes ho faran tot per repetir al capdavant de la Cambra. Segon, perquè hauria de comptar amb el suport de Catalunya en Comú, que ho rebutja de ple, a més del PSC i el Partit Popular.

Amb tot plegat, el que sí que queda clar és que ni uns ni altres volen sentir parlar d’una hipotètica repetició de les eleccions, i més tenint en compte que el mes de maig de l’any que ve se celebraran les municipals. En aquestes, el PDeCAT mirarà de revalidar el seu poder al territori, i per la seua part ERC espera millorar resultats. Aquesta mateixa setmana, una enquesta el situa com a possible vencedor a Barcelona, amb gairebé un empat tècnic amb Ada Colau. De moment els republicans no s’han llançat a la pugna amb Colau al cos a cos, no en va volen atansar les bases dels comuns cap al sobiranisme.

Però com que el panorama és el d’incògnita rere incògnita, les que arriben de l’àmbit judicial són claus. No únicament parlem de quan podran sortir de la presó Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, sinó quan podrien anar a judici. Es calcula que podria ser en un any, amb l’espasa de Dàmocles de penes de presó i inhabilitació.

El president, membre de la Cambra però sense obligació de ser-hi presentEl reglament del Parlament especifica que el president de la Generalitat ha de ser elegit entre els seus membres. Experts al·ludeixen al fet que no especifica que l’elegit s’hagi de trobar a la Cambra en la votació. És a dir, en principi no hi hauria problema perquè fos Carles Puigdemont. Però la cosa es complica perquè, d’una banda, Esquerra li reclama que torni per fer-se càrrec de l’Executiu i, d’altra banda, l’equip del polític de Girona reclama un pacte amb l’Estat que li asseguri que no seria empresonat a la tornada, una cosa més que improbable.