Rato creu que el Govern va voler el rescat d'Espanya i només va aconseguir el bancari

L’exvicepresident del Gobierno Rodrigo Rato ha assegurat aquest dimarts que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, li va demanar que dimitís com a màxim responsable de Bankia i ha donat a entendre que el Govern de Mariano Rajoy va voler el rescat de l’economia espanyola en el seu conjunt després de la seua arribada al poder. Tanmateix, ha afegit, només va aconseguir el del sector financer a l’estiu del 2012, "l’únic rescat que li van oferir", i la prima de risc espanyola va arribar a 700 punts bàsics, més de 400 punts per sobre que un any abans. Tot això va contribuir, segons la seua opinió, que entre gener i setembre d’aquell any, 250.000 milions sortissin de la banca espanyola, el 25 % del PIB.

El rescat a la banca, ha explicat durant la seua intervenció en la comissió que investiga la crisi, es va aconseguir després de que De Guindos, a poc d’assumir el càrrec afirmés que el sector necessitava més de 50.000 milions. A partir d’aquell moment, les accions de tots els bancs van començar a caure i l’Executiu es va apressar en aprovar dos decrets amb més exigències per cobrir el risc immobiliari. El primer d’ells va arribar al febrer i el grup BFA-Bankia va ser capaç de cobrir-lo, però el segon decret arribaria el maig de 2012 i abans que s’aprovés, segons Rato, De Guindos li va exigir que dimitís com a president de Bankia.

La petició va arribar durant una reunió amb Rato i els principals banquers del país -Emilio Botí, Francisco González i Isidro Fainé, presidents llavors de Banco Santander, BBVA i CaixaBank.

Però no es tractava de la primera trobada entre De Guindos i els grans banquers, ja que Rato ha detallat que abans n’hi havia hagut uns altres dos en els quals el ministre va arribar a encarregar els competidors que calculessin les provisions que necessitaria Bankia. A cap d’aquelles cites, ha afegit, va ser present el Banc d’Espanya, al que Rato creu que directament se li van ocultar. A més, ha recordat que després de la seua dimissió, De Guindos va xifrar en 7.000 milions les necessitats de Bankia per complir els nous requeriments de provisions, per la qual cosa tenint en compte que el grup ja havia dotat part, li quedaven uns 5.000 milions.

Tanmateix, també ha rememorat que De Guindos va afegir en aquell moment que el Govern estava disposat a donar als nous gestors de Bankia, ja presidida per José Ignacio Goirigolzarri, tot el que demanessin i es va traduir en una injecció de més de 19.000 milions i la pèrdua de 4.500 de deixats inicialment al grup.