Els lletrats del Parlament creuen que la investidura ha de ser "presencial i personal"

Els lletrats del Parlament coincideixen de manera unànime que la investidura del nou president de la Generalitat ha de ser "presencial i personal", considerant doncs que el reglament de la Cambra no sustentaria una investidura telemàtica ni delegada de Carles Puigdemont.

Malgrat que no existeix un encàrrec formal, els lletrats mantenen en els últims dies diverses reunions en les quals estan estudiant a fons el reglament, per a així estar preparats en el cas que algun grup demani informe oficial, ateses aquestes opcions d’investidura estudiades des de Junts per Catalunya i ERC.

L’última d’aquestes reunions es va produir ahir a la tarda i en ella els lletrats van coincidir de forma unànime a considerar que la investidura del president de la Generalitat ha de ser presencial, segons avança avui 'La Vanguardia' i han confirmat a Efe fonts parlamentàries. "No hi ha pràcticament discrepància", assenyalen les fonts consultades, que descarten que el reglament permeti una investidura telemàtica per vídeo-conferència o bé de forma delegada en un altre diputat, com plantegen els grups independentistes.

Així, l’article 146 del reglament apunta que el candidat ha "de presentar" el seu programa de govern i sol·licitar la confiança del ple, encara que els grups independentistes s’acullen que en cap moment no s’especifica si el candidat ha de presentar el seu programa de forma presencial. Tanmateix, segons aquestes fonts consultades, els lletrats han coincidit de forma generalitzada en les seues reunions en què la investidura ha de ser "personal i presencial".

El principal argument és que la investidura es tracta d’un acte "personalíssim", en la que s’investeix un candidat que és qui ha d’estar davant del ple i interlocutar amb ell amb sentit d’immediatesa i sense que sigui un altre diputat diferent.

Però els lletrats incideixen a més en una qüestió "gramatical", ja que el reglament assenyala que ha de ser "davant" del ple, cosa que no passaria si hi hagués "una cosa interposada", ja sigui una pantalla o una persona delegada. Altres arguments resideixen en el fet que el debat parlamentari, segons opinen els lletrats, es regeix pel principi d’igualtat entre tots els diputats i de llibertat. D’aquesta manera, per exemple, si Puigdemont fes el seu discurs a través d’un plasma, podria estar assessorat constantment per altres persones, cosa que trencaria el principi d’igualtat amb els altres diputats que, una vegada començades les seues intervencions, no poden rebre ajuda externa. O fins i tot, en un cas més extrem, podria passar que la seua llibertat d’expressió pogués ser "condicionada", com per exemple si el candidat a ser investit telemàticament estigués sent en aquell moment amenaçat per una altra persona que no s’estigués veient a través de la pantalla.

Un altre escenari descartat per tots els lletrats és el relatiu a la delegació de vot, en considerar que l’article 93 del reglament deixa clar que se cenyeix a baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditades. "Els supòsits que hi ha no admeten una extrapolació a una impossibilitat per altres motius", assenyalen les esmentades fonts sobre una investidura delegada.

També s’ha estudiat la possibilitat, ara menys probable, que les forces independentistes poguessin bloquejar la sessió constitutiva del Parlament si no assistissin els 70 diputats independentistes sota la premissa que, segons l’article 89, "per poder adoptar acords vàlidament" han d’assistir a l’hemicicle la majoria absoluta dels seus membres.

Els lletrats consideren, tanmateix, que aquest supòsit és per a debats normals, però no para una sessió constitutiva del Parlament, ja que aquesta última és una traducció del procés electoral i del mandat ciutadà, per la qual cosa no pot quedar en mans de la majoria parlamentària, sinó que és d’obligat compliment.