FINANCES INVESTIGACIÓ
Solbes afirma que el Govern del PSOE va errar en els càlculs sobre la crisi
Diu que l’Executiu, de què va dimitir, havia de ser “més valent” per reformar caixes || Incideix que les seues crítiques a la bombolla del maó van caure en “sac foradat”
L’exvicepresident econòmic Pedro Solbes, ahir, al Congrés dels Diputats.
Pedro Solbes, exvicepresident econòmic del Govern amb José Luis Rodríguez Zapatero, va assegurar ahir que l’Executiu socialista va cometre “errors de previsió en termes macroeconòmics” respecte de la recessió i la magnitud. En aquest sentit, va assenyalar que Zapatero esperava “tornar a la normalitat” i al creixement el 2010, cosa que “no va succeir”. A la compareixença davant la comissió del Congrés que investiga l’origen de la crisi, Solbes va admetre que el Govern havia de ser “més valent en termes superàvit i a l’entrar en la governança de les caixes”. Així doncs, va explicar que s’hauria d’haver acumulat més superàvit abans de la crisi, a més d’haver reformat el sistema de caixes d’estalvi. No obstant, va reconèixer que l’excessiu pes de factors polítics li van impedir fer reformes. En aquest sentit, va recordar que Zapatero va estar en minoria al Congrés durant els dos mandats. Per això, com que “tothom tenia necessitat i ganes de més despesa”, no es van poder aprovar “pressupostos amb superàvit” i es van “malgastar” alguns recursos públics.
Respecte al boom immobiliari, l’exvicepresident va assenyalar que les seues crítiques a l’especulació al maó van caure en “sac foradat” i es va lamentar que el Govern no pogués fer res en aquell moment per frenar l’escalada. “No se m’ocorre com haver pogut frenar la inversió en habitatge”, va apuntar. Va destacar que era “molt difícil” per als bancs no finançar la construcció, perquè aquest era el seu negoci. En aquest sentit, va indicar que el 2004 es va iniciar la construcció de 800.000 vivendes, quan la necessitat era de 450.000, dada que denota que el més important per al sector financer era “que la festa no acabés”.
En un altre ordre de coses, Solbes es va referir a la polèmica per l’ús de la paraula crisi durant la campanya electoral de les generals de l’any 2008 per definir la conjuntura d’aquell moment. Així, va explicar que hauria estat una mala idea “anar a les eleccions amb la paraula crisi quan no era totalment evident”. D’altra banda, Solbes va defensar l’existència de portes giratòries per als polítics sempre que es defineixin “molt bé” les condicions d’entrada i sortida.
