El Suprem no autoritza a Junqueras, Sànchez i Forn acudir a les sessions del Parlament

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va denegar ahir la petició del líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, del conseller cessat d’Interior, Joaquim Forn, i del número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per poder acudir a les sessions del Parlament.

La interlocutòria de l’instructor de la causa contra l’1-O va manifestar que cap precepte legal no prioritza el dret a la representació política per sobre d’altres drets, tenint en compte el risc de reiteració delictiva que, segons Llarena, motiva el manteniment de la mesura de presó preventiva.

Llarena considera que el “lideratge” de Junqueras podria desembocar en manifestacions “violentes”

En aquest sentit, el magistrat va manifestar la “incapacitat legal” dels empresonats per acudir físicament a l’hemicicle català, alhora que va deixar en mans de la Mesa la possibilitat que poguessin delegar el seu vot en un altre diputat.

D’aquesta manera, Llarena va recórrer a l’article 93.1 del reglament del Parlament, pel qual es pot delegar el vot en cas d’absència acreditada. No obstant, al que sí que es va oposar específicament el magistrat del Tribunal Suprem va ser a la possibilitat que Junqueras,

Sànchez

i Forn utilitzessin el vot telemàtic.

Aquesta decisió contrasta amb l’adoptada per l’Audiència de Pamplona el 1987, que va permetre l’assistència a la sessió d’investidura del lehendakari al Parlament basc a l’etarra empresonat Juan Carlos Yoldi, que havia estat elegit diputat per Herri Batasuna. D’altra banda, l’instructor de la investigació també va denegar a Oriol Junqueras la petició de ser traslladat des d’Estremera a una presó catalana. En la seua resolució, Llarena va argumentar que si el líder republicà fos internat en una presó de Catalunya es podria generar un “greu enfrontament ciutadà”, que és el que “precisament va justificar l’adopció de la mesura cautelar”.

Arran d’això, el magistrat va asseverar sobre Junqueras que “el seu lideratge” pot desencadenar “mobilitzacions ciutadanes col·lectives, violentes i enfrontades al marc legal de convivència”.

Igualment, va recordar que encara continua exercint la condició de representant polític, amb la qual cosa el risc de reiteració delictiva és significatiu, i va apuntar que a Catalunya hi ha “un ampli suport social als investigats” i s’han produït “mobilitzacions de desenes de milers de ciutadans que rebutgen explícitament les mesures cautelars adoptades en aquest procediment”.

A més, Llarena va remarcar que el vicepresident de la Generalitat cessat no va acatar “les ordres judicials que se li han dirigit” i que va instigar “massivament a la violència”.

Igualment, el lletrat va explicar que Serret i Comín estan “preparats” per respondre davant de Llarena per videoconferència des de Brussel·les, ciutat en la qual es troben des de finals d’octubre. Boyé també va advertir que “s’estan trencant principis bàsics d’un Estat democràtic” i que “s’estan creuant moltes barreres”.